El profeta Samuel i sant Bernat
CN | Xavier Martí
Hui commemorem el profeta Samuel, qui va ungir primer a Saül com a rei d’Israel i després a David. També és venerat pel judaisme i per l’Islam. No era un nom habitual entre catòlics, perquè els qui portaven noms de l’Antic Testament eren sospitosos de ser jueus. A Castelló hi ha set persones amb este nom (2006). Significa “Demanat a Déu”.
També fem memòria d’un gran personatge de l’Església d’Occident: sant Bernat de Claravall (1090-1153), abat i doctor de l’Església. Es pot considerar cofundador de l’orde monàstic del Císter, una reforma dels benedictins. També s’anomenen benedictins blancs, perquè porten hàbit blanc. Els monjos cistercencs més pròxims que tenim ara són els de Poblet. En terres valencianes teníem els monestirs de Santa Maria de Benifassà, el de Santa Maria de la Valldigna i el de Sant Bernat de Rascanya. També hi havia un monestir de cistercenques al Pla de la Saïdia, a València. La comunitat de la Saïdia viu ara a Benaguasil. A Algemesí també hi hagué cistercenques entre 1927 i 1999, en el monestir Fons Salutis.
Bernat és un nom amb diverses variants: Bernard i Bernardí; en femení: Bernada, Bernarda, Bernadeta i Bernardeta. És un nom germànic que significa “os (o guerrer) fort”. A Castelló hi ha quatre ‘Bernardos’ i quatre ‘Bernardes’.
D’altra banda, l’evangeli de hui és continuació del d’ahir. Després de l’escapada del jove ric, Jesús diu la famosa sentència: «És més fàcil que un camell passe pel cos d’una agulla, que no que un ric entre en el Regne del cel». Ja vaig comentar el passatge paral·lel de Marc el passat 27 de maig. [Continuar llegint].
