Sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe
CN | Xavier Martí
Fem memòria en el mateix dia de dos grans sants de l’Església dels primers segles: el papa sant Corneli i el bisbe sant Cebrià de Cartago. Els dos van estar molt units en vida i van ser màrtirs a mitjan segle III per donar testimoni de la seua veritat davant de Déu i del món.
De sant Cebrià [o Ciprià] ens han arribat alguns escrits: cartes pastorals i el seu tractat sobre la unitat de l’Església.
Els noms Cebrià (o Ciprià) i Corneli no són comuns entre nosaltres. Sí que hi el cognom Cebrià i la seua castellanització: Cebrián. A Castelló una persona porta Cebrià com a segon cognom, i una altra, Cebrián.
D’altra banda, l’evangeli de hui és la curació del criat del centurió. Un centurió era una espècie de capità de l’exèrcit romà; per tant, no podia ser amic dels jueus, d’entrada. Però este sí que ho era, fins i tot els va sufragar la construcció de la sinagoga. Devia ser bona persona: humil i respectuosa. Este és el que diu: “Senyor, jo no soc digne que entreu a ma casa”. Esta frase la repetim cada dia en la Santa Missa, abans de combregar, com dient: “No som dignes de rebre el vostre Cos”. Però el rebem, perquè Déu és generós i sap que el necessitem. El centurió, a més, demostra tindre més fe que qualsevol jueu del seu temps.
