Si hem sabut, o pogut, donar-te un alè, un motiu, una alegria, una il·lusió, moments de companyia, els soparets a la comparsa dels Contrabandistes, les reunions dels dijous amb cafenet en el taller d’Auvi, … per omplir la teua vida i la nostra, només amb tot això que hem compartit junts per Castelló, haurà valgut la pena. Són eixes coses que donen sentit a les nostres vides.
De nou ens hem retrobat: des dels “juniors”, on organitzàvem de forma altruista activitats per als xiquets dels nostre poble, cada dissabte per la vesprada i un campament a l’estiu, hem compartit este altre projecte, també altruista, d’acicastello.org i la PCiC. Un projecte per posar al servei de tota la societat de Castelló, sense exclusions (ni per a aquells contrincants més durs amb tots nosaltres), això sí a excepció de la falta de respecte i els insults. I tu estaves totalment convençut d’estos valors: llibertat d’expressió, informació i opinió, sense faltar els respecte a cap persona.
La teua absència i el teu patiment, no serà fàcil superar-los, però estem convençuts que el millor homenatge pòstum per tu, és continuar demà mateix fent allò que junts vam crear, i que tu estimaves.
A partir de demà, parlarem de coses mundanes, banals, de misèries, d’allò que no té en el fons cap importància ….. Però no deixarem de fer-ho, tindrem un nou motiu per no callar: la teua memòria i la teua lliçò vital. Amb la teua enfermetat, sense cap excusa, vas ser capaç d’eixir de casa i comprometre’t per millorar la vida col·lectiva del nostre poble. Esta actitud mostra la teua dignitat com a ser humà compromès ara i ací.
No et direm adèu, els dijous ja saps on trobar-nos …
Moisès Vizcaino Vizcaino
Un trist mes desembre de 2007, a la meua casa de Buñol.
