CN | Aida
Ahir, dissabte 21 de setembre, va tenir lloc a Castelló una de les activitats més esperades dins el projecte cultural “Ser Roder”. A les 19.30 h, a la seu de la comparsa dels Roders, situada al carrer Jaume Roig, l’historiador Francesc Xavier Martí va oferir una xarrada reveladora titulada “Roders i violència política al Castelló del segle XIX”. Amb una assistència que va omplir la sala, l’esdeveniment es va centrar en un aspecte poc conegut de la història local: el paper dels roders en la violència política que va marcar la societat castellonenca del segle XIX.
Xavier Martí, expert en història castelloneca, va aprofundir en com la inestabilitat política que va caracteritzar Espanya durant el segle XIX també va tenir un fort impacte en pobles aparentment tranquils com Castelló. Xavier va exposar detalladament com les divisions polítiques locals van crear un ambient propici per a la violència i la influència dels roders —bandolers que van actuar al marge de la llei— en alguns dels episodis més foscos de la història castellonenca.
Els assassinats de Mariano Alegre i Salvador Franco: dues tragèdies polítiques
Martí va analitzar dos assassinats clau que van marcar el municipi: el del diputat provincial Mariano Alegre, esdevingut el 29 de juliol de 1843, i el del secretari de l’Ajuntament, Salvador Franco, ocorregut el 15 de febrer de 1855. Aquests crims, que van sacsejar la comunitat local, van tenir lloc en un context d’inestabilitat política i social, i el ponent va deixar clar que no es tractava de fets aïllats, sinó d’exemples de la profunda conflictivitat que vivia el país en aquell període.
L’assassinat de Mariano Alegre, va explicar Martí, es va produir durant una època de tensions polítiques a Castelló. Alegre, qui havia ocupat el càrrec de regidor i era un notable propietari de terres, va esdevenir víctima d’una efervescència política que va culminar amb la seua mort a la plaça de l’Església. El seu assassinat es produeix enmig de les tensions polítiques entre progressistes i moderats durant la regència d’Espartero, i Martí va destacar com aquest crim va ser l’expressió violenta d’una societat marcada per les rivalitats polítiques.
Pel que fa a Salvador Franco, l’historiador va detallar com el roder Cayetano Luna, líder d’una partida de bandolers que operava a la zona, va estar implicat en el seu assassinat. Franco, qui havia intentat fer front als desordres provocats pels roders al municipi, va ser perseguit fins a la seua pròpia casa i acorralat per la partida de Luna, que el va matar a punyalades. Aquest episodi, segons Martí, és un clar exemple de la connivència entre els roders i certs sectors del poder local, la qual cosa va contribuir a augmentar la sensació d’impunitat i por entre els habitants de Castelló.
El fenomen dels roders i la seua influència en la política local
Xavier Martí també va aprofitar la xarrada per a explicar el fenomen dels roders, fent especial èmfasi en la seua evolució i altres conflictes del segle XIX. Segons va assenyalar l’historiador, el terme “roder” prové del francès rôdeur i es va començar a utilitzar a partir de mitjan segle XIX per referir-se als bandolers valencians. Els roders van aparéixer en un context d’inestabilitat política i social, aprofitant el buit de poder i les rivalitats entre faccions per actuar impunement. Martí va citar l’historiador Eric Hobsbawm per reforçar aquesta idea, destacant que el bandidatge sol emergir quan el poder estatal és feble o inexistent.
La història del carrer dels Roders i la seua significació
Un altre aspecte interessant que va abordar la xarrada va ser l’origen del nom del carrer dels Roders, que actualment és una travessia del carrer del Pedró. Xavier Martí va explicar que aquest carrer, originàriament conegut com a atzucac de Roger, va ser obert l’any 1923 després de l’enderrocament d’una casa. Tanmateix, la denominació del carrer va evolucionar fins a convertir-se en carrer dels Roders.
Aquesta anècdota, aparentment trivial, reflecteix com els roders van arribar a formar part de l’imaginari col·lectiu local, fins al punt d’influir en la toponímia del municipi. El fenomen dels roders, segons Martí, és més que un episodi de bandolerisme; és una part fonamental de la història del segle XIX a Castelló i una prova de les tensions polítiques i socials que van definir aquesta època.
Un projecte cultural que revisa la història local
L’acte d’ahir forma part del projecte “Ser Roder”, una iniciativa cultural impulsada per la comparsa dels Roders que té com a objectiu difondre i explorar la història d’aquests bandolers valencians i el seu impacte en la societat. Amb aquesta novena activitat, la comparsa continua la seua tasca de reivindicar i estudiar un fenomen històric complex que, com va demostrar Xavier Martí amb la seua intervenció, continua despertant un gran interés entre els castellonencs i castellonenques.
Galeria fotos de Nelo Caldes i Mar Calatayud Greori component de la comparsa Roders
