Xàtiva homenatja les víctimes del bombardeig feixista del 1939
L’acte «reafirma» els valors democràtics i republicans de «cultura i pau» enfront d’«idees feixistes de l’odi»
CN | Fotos Valerià Benetó | Diarilaveu.cat | Sebastià Carratalà
Un any més, la plaça de l’estació de Xàtiva (la Costera) s’ha tornat a omplir per a homenatjar les víctimes del bombardeig del 12 de febrer del 1939 que va matar 129 persones, entre les quals hi havia dones, xiquets i molts soldats que tornaven del front de Còrdova, i en va ferir més de dues-centes. Enguany, l’acte, organitzat conjuntament entre l’Ajuntament i el Consell de la Joventut de la ciutat, s’ha celebrat aquest diumenge, 11 de febrer, a les 12 hores.
Hi han participat associacions i entitats locals com ara la Muixeranga de Xàtiva, el grup de Percussió Rytmus i un quartet de corda compost per Anna Mollà Aliaga, Anna Benavent Montell, María Camañez Navarro i Nieves María Pelejero Ibáñez. Ha conclòs amb una ofrena floral de corones de llorer i clavells als peus del monument de l’Aixopluc en record de les persones assassinades.
Durant l’homenatge, s’han llegit parlaments a càrrec de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, i la presidenta del Consell de la Joventut de Xàtiva, Alexandra Boluda. També hi ha intervingut la presidenta de la Fossa 126, Maria Navarro, que ha llegit dos poemes.
Entre els representants polítics, hi han assistit el regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Xàtiva, Alfred Boluda; el diputat de Compromís-Sumar al Congrés Nahuel González; la diputada socialista a Les Corts Xelo Angulo; o el diputat provincial i portaveu del grup socialista en la Diputació, Carlos Fernández Bielsa, entre altres. L’acte ha estat conduït per Sabina Mompó Toribio, i la lectura del manifest ha anat a càrrec de la periodista i escriptora Núria Cadenes.
Recuperar la memòria
Durant la seua intervenció, l’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà, s’ha sumat a «la resposta que cada any donen les veïnes i els veïns de Xàtiva en aquest acte contra la violència, l’odi i la repressió». Així mateix, ha animat les associacions de familiars de víctimes del conflicte a «continuar el seu treball per a localitzar i dignificar les persones assassinades en la guerra i la postguerra», i ha mostrat l’aposta «decidida» del consistori per «reparar la memòria i contar eixa part de la història que alguns prefereixen oblidar».
Per part seua, la vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha reivindicat «la recuperació de la memòria per la dignitat de víctimes i familiars i per a no permetre que es repetisca, bandejant l’odi de les nostres vides». «Si falla la política i el debat, la violència s’empodera i l’odi i la barbàrie fan impossible la democràcia. Tenim l’obligació de respectar les víctimes i recuperar la història, perquè si no entenem el passat, serem incapaços d’entendre qui som en el present», ha sostingut.
«La memòria democràtica està molt present en la gestió de la Diputació, que vol ser un referent en la matèria en l’àmbit estatal, no sols amb una inversió que supera els tres milions d’euros en ajudes per a l’exhumació i identificació de les restes de persones represaliades, durant i després de la Guerra Civil, sinó també amb una aposta didàctica que pretén completar eixa part de la història que mai ens han contat, i que, per tant, ha quedat incompleta», ha continuat.
Precisament, la corporació provincial subvenciona diverses intervencions a Xàtiva destinades a recuperar les restes de les persones afusellades al paretó de la Casa Blanca, que formen part dels 35 projectes desenvolupats en 11 municipis valencians, amb 1.160 víctimes exhumades.
Paterna (l’Horta Nord) acumula el nombre més gran d’actuacions subvencionades per l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que també ha contribuït a la localització de víctimes de la dictadura franquista a Ontinyent, Xàtiva, Castelló, Alfarb i Gandia, i que té en marxa convenis a Utiel, Venta del Moro, el Villar, Énguera, Llíria i Albaida.
