Per Eva Remolina / AMIC
Donar és un acte generós i altruista, és proporcionar-li una nova vida a algú al qual se li està esgotant la seva.
Pot ser donant qualsevol persona amb un bon estat físic i mental, sense importar l’edat. De fet el donant de més edat, tenia 92 anys. L’únic requisit és que la mort encefàlica es produeixi en un hospital o prop d’una unitat mòbil medicalitzada a fi de preservar la conservació dels òrgans, requisit difícil de complir, per la qual cosa el percentatge de donació és molt baix, al voltant del 2%.
Per a fer-se donant n’hi ha prou amb manifestar-ho als familiars i amics més pròxims, perquè arribat el moment, sàpiguen com actuar immediatament, ja que el temps juga un paper fonamental (en concret, la durada dels òrgans en bon estat són d’unes 24 hores per als ronyons, 12 hores per a fetge i pàncrees i tan sols 6 hores per a cor i pulmons). Però també hi ha altres vies per a comunicar la decisió de donar òrgans com seria fer-ho constar en un document de voluntats anticipades o bé, inscrivint-se en “La meva Salut” en el cas de Catalunya, o en els Serveis de salut corresponent a cada Comunitat Autònoma si es viu en un altre territori.
Es poden donar tant òrgans com teixits i cèl·lules, i encara que en la majoria de casos es fa després de la mort, també hi ha donants en vida (de ronyó i fetge), encara que en aquest cas els destinataris solen ser familiars o amics pròxims.
Si dubtaves de si fer-te donant o no, aquí deixem algunes dades que poden interessar-te.
– La donació és un acte sense ànim de lucre, per la qual cosa no pot existir contraprestació econòmica.
– És anònim. Ni la família del donant ni el receptor poden conèixer l’origen/destí dels òrgans.
– Una sola persona (si és donant ideal) pot salvar la vida de fins a 8 persones.
– El cos no queda desfigurat, perquè es tracta amb molt de respecte i cura.
– La majoria de religions accepten les donacions.
Les llistes d’espera funcionen per territori i gravetat. És a dir, les persones catalogades com a urgència 0 (la seva vida està en perill) tenen preferència nacional sobre els altres. La resta, es gestionarà en funció de la gravetat. I, a igual gravetat, tindrà preferència qui es trobi en la mateixa comunitat autònoma que el donant.
