El passat dissabte 15 d’agost, uns pocs dels membres de la Secció de Muntanya del CMEC tornaren del seu projecte 2021. Després d’haver pujat als cims del Aneto, Perdiguer, Circ del “Garmo Negro”, Els Inferns o Balaitus en el Pirineu Aragonés o el Gran Paradís en els Alps francesos, entre altres, aquest any tocada donar la Volta al Massís del Vinyamala (Pirineu Aragonés) eixint del Refugi de Bujaruelo (Torla).
Amb el projecte d’aquest any la idea era de fer tots els cims que envolten el Cim Vinyamala i d’ahí travessar per tota la part francesa fins al Refugi de Serradets per a creuar la Bretxa Roland i fer els cims del Taillón durant els 7 dies que teniem previstos, amb un itinerari circular travessant unes de les zones més salvatges, rocoses i més boniques que es poden trobar als Pirineus.
L’itinerari que ferem va ser el següent:
ETAPA 1: San Nicolàs de Bujaruelo – Port dels Muls; 12 qms. i 923 m.+: aquesta etapa la ferem de vesprada aprofitant les llargues hores de llum que ens dona l’estiu eixint del Refugi de San Nicolás de Bujaruelo a través del Pont de San Nicolás i començant l’itinerari en el sender que transcorre paral·lel al Riu Ara per praderies, arbustos i boscos controlats per les vaques que a banda de pasturar pels seus preciosos paratges, son testics de tots els muntanyers que durant l’estiu travessen els massissos del Pirineu.
ETAPA 2: Port dels Muls – Glacera d’Ossue; 13 qms i 1.250 m.+: A l’endemà, després de desmuntar les tendes seguirem el nostre itinerari pujant una llarga pedrera fins al cim del Coll del Port dels Muls on el fort vent ens donava la benvinguda a la banda francesa i des d’allà dalt podiem veure a una banda el Refugi d’Oulettes de Gaube amb unes vistes privilegiades al Massís del Vinyamala que ens mirava de reüll en tota la seva majestuositat en unes vistes espectaculars. Des del Coll, baixarem per una llarga pendent, travessant la vall del Refugi i pujant de nou a un altre Coll (Hourquette de Ossue) que ens traslladà fins al Refugi de Bayssellance (2.651 m), el refugi més alt dels Pirineus. On més endavant i als peus del Glacera d’Ossue acamparem junt a les Coves de Belleveu.
ETAPA 3: Glacera d’Ossue – Cim Vinyamala – Embassament Ossoue; 12 qms. i 900 m. +: El dia de fer cim és dia de nervis. Equipament, oratge, estat físic, menjar. Tot ha d’estar a punt, i amb això, la muntanya no perdona i de vegades hi han coses que no podem controlar, i a pesar del temps que portem fent muntanya sabem reconèixer el risc que no volem asumir, perquè les muntanyes sempre estaran ahi. Per la qual cosa i, degut a l’espessa boira que cobria ja de matinada tot el Massís, finalment decidirem únicament pujar fins al cim del Vinyamala (3.298 m.) on no poderem gaudir de les seves vistes, però si del majestuosa estora blanca que en forma de llengua la protegeix als seus peus. De moment, aquesta Glacera d’Ossue es la segona més gran de tot el Pirineu, si el canvi climàtic ho permet, ja que si bé el que més ens va sorprendre va ser l’estat de deteriorament en el que es trova. Al voltant de les 9:30 del matí ferem cim, i a continuación baixarem per a desmuntar les tendes i continuar el camí fins a l’Embassament d’Ossue, un lloc preciós on ens esperava un merescut banyet en les seves aigües després de 3 dies de travessera.
ETAPA 4: Embassament d’Ossue – Gavarnie; 11 qms. i 200 m.+: Aquesta fou l’etapa més suau, ja que després de passar la nit a la vora de l’Embassament, gaudint de l’espectacle d’estrelles que ens regala sempre el cel dels Pirineus en les nits d’estiu, seguirem el nostre trajecte travessant unes llargues praderies plenes de vaques i amb una tranquil·litat interromput únicament pels esquellots que porten algunes d’elles nigat al coll. El camí ens va portar fins al poble francés de Gavarnie, famós per ser testic del Circ de Gavarnie on està situada la Gran Cascada, una de les més grans d’Europa amb més de 400 m. de caiguda vertical. Tot un espectacle per als ulls.
Al poble aprofitarem per pegar una dutxa, menjar en una taula i descansar del que portavem de trajecte i per al que ens quedava per davant encara.
ETAPA 5: Gavarnie – Refuge Serradets – Cim Taillon; 18 qms. i 1.900 m.+: A les 8 del matí eixirem en direcció cap al Refugi de Serradets. On l’accés final es una llarga pujada empinada i empedrada, atravesada per l’aigua que cau del desgel, que amb la càrrega de tot el material que portavem a les motxilles va convertir aquella pujada en una de les etapes més dures que tinguerem en tot el viatge. Cap a la 13h. del migdia aplegarem al Refugi i buscarem un lloc al voltant on poder muntar les tendes per a passar els dos dies que teniem previstos. Allí coneguerem a un català i una valenciana adoptada a Catalunya (Empar i Jordi) que al escoltar les nostres rialles i converses ens acompanyaren o els acompanyarem nosaltres, siga com siga, ferem unes noves amistats. Coses que ens regala la muntanya. De vesprada, i ja sense material, decidirem creuar la Bretxa Roland i accedir al cim del Taillon en una de les poques vesprades que regala els Pirineus sense vent i amb un temps espectacular. Allí dalt gaudirem de tota la vesprada cadascú a la seua mirant només les vistes que deixen a qualsevol sense paraules i que només qui té la sort de pujar a aquestos llocs pot viure. Eixa pau, eixa quietud, eixa tranquilitat, eixe silenci, aquelles muntanyes.
ETAPA 6: Refuge Serradets – cims (torre i casc de Marboré) – Refuge Serradets: 14 qms. i 1.000 m.+: Dia de cims, dia de donar-ho tot. 8 del matí, ens acompanyen Empar i Jordi. Iniciem la forta pujada pedregosa fins a la Bretxa Roland (2.804 m.), un espectacle que ens ha regalat la natura i un dels llocs més emblemàtics d’aquelles muntanyes. Qui ho ha vist ho entendrà i qui no haja estat deu visitar-ho alguna vegada. Un estret coll natural de 40m. d’ample i 100m. d’alçada que s’obri enmig del Circ de Gavarnie. Segons conten per allà, Roland, el Nebot de Carlemany, mentre intentava destruir la seva espasa Durandal, la va colpejar contra la roca al final de la Batalla de Roncesvalls contra els sarraïns allà per l’any 778.
Una vegada travessem la Bretxa, a continuació anem cap a l’esquerra on ens trobem amb el Pas dels Sarris, un pas molt estret equipat amb una cadena que ens fa passar amb màxima alerta però que finalment travessem sense cap problema i a continuació passem cap a un terreny pedregós on ens espera una llarga pujada fins aplegar al cim del Casc de Marboré (3.006 m.) i després de passar uns minuts contemplant el meravellós paisatge pujarem a la Torre de Marboré que es troba a continuació, on hi han unes vistes privilegiades al Massís del Mont Perdut i al cim del Marboré, que qui sap si ens espera l’any que ve.
ETAPA 7: Refugi Serradets – San Nicolás de Bujaruelo; 10 qms. i 100m.+: Després d’una nit de satisfacció de tot el que hem disfrutat per les muntanyes, aplega el moment de plegar trastos i tornar cap avall en un camí on anem cadascú a la seua, gaudint del paisatge i pensant en totes les rialles i tot el que hem gaudit en aquests paratges d’infart.
La forma en la que nosaltres entenem la muntanya ens permet gaudir-ho d’una forma que al finalitzar tinguem per a molt de temps un gran somriure. Respecte, solidaritat, companyerisme, amistat, esforç, sensibilitat, honestedat,… valors que han de ser condició indispensable per a pujar a les muntanyes i poder compartir-ho amb satisfacció.
Cliqueu a les fletxes per a veure totes les fotos!!!
Pura, Tito, Pablo, Francis, Fabià i Xavi.
Seguim.
