CN | Josep Miquel Bausset | OPINIÓ
Hui fa nou mesos que van morir 228 valencians. Nou mesos de dolor per a les seues famílies que volen saber la veritat del que va passar aquell 29 d’octubre de l’any passat. Del que van fer els polítics que ens governen. O del que no van fer. Pensant en els familiars de les 228 víctimes mortals d’aquell dia i en els milers d’afectats que ho van perdre tot, jo també hui faig una crida als polítics perquè ens diguen la veritat del que van fer (o no van fer) aquell dia.
Com que el president de la Diputació de València va declarar davant la jutgessa Nuria Ruiz, el passat 17 de juliol, he tornar a llegir (amb molta atenció), l’entrevista al senyor Vicent Mompó, que el diari Levante ens va oferir el diumenge 24 de novembre de l’any passat.
El president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda, deia en aquella entrevista al diari Levante, que la catàstrofe que vam viure els valencians el passat 29 d’octubre, amb 228 persones mortes, no es podia haver evitat. És veritat que l’aigua i el fang que van inundar, des d’Utiel i Xiva fins a Paiporta, Aldaia, Alfafar, l’Alcúdia i Algemesí, no es podia evitar. Però si la gent haguera estat avisada (com la Diputació va avisar els seus treballadors o la Universitat de València, anul·lant les classes), moltes persones que van morir, continuarien vives.
El president de la Diputació deia en aquella entrevista que “el lunes” (dia 28) “hablo con el equipo y ya me plantea que esté atento porque seguramente vamos a cancel·lar la agenda del martes” (el dia de la Dana), “porque parece que van a venir lluvias fuertes”. Sobre las 11 de la mañana” del dia 29, continua el senyor Mompó, “me llama mi jefe de comunicación y me dice que tenemos que salir a Utiel porque hay muchos daños”.
Si al president de la Diputació li diuen el dilluns 28, que “seguramente vamos a cancel·lar la agenda del martes porque parece que van a venir lluvias fuertes”, ¿com no es convoca el Cecopi aquell mateix dilluns?
El president deia en aquella entrevista, que el dimarts 29, a l’alçada de l’Alcúdia va vore un helicòpter i que “el Magre llevava muchíssima agua, ya había un camión con el conductor que no estaba. Parecía que el día ya se iba a complicar, sería sobre las 12.30”. I és que, si a les 12,30, com confirma el president de la Diputació, la tragèdia ja era evident, ¿com no es van prendre mesures de seguida, convocant el Cecopi?
I malgrat que el president Mompó volia anar a Utiel, “en un coche de bomberos”, veu que comencen a “volcar camiones a nuestro lado”. Després d’auxiliar les persones (algunes amb sang), el president diu que “la situación seguia cada vez peor”. I en compte d’anar-se’n a Utiel, se’n va anar a l’Eliana, sense que encara es convocara el Cecopi, quan “la situación seguia cada vez peor”, segons el president Mompó.
A la pregunta del periodista sobre si el senyor Vicent Mompó parlà amb el president Mazon, el president de la Diputació diu que “nos hablamos por teléfono para ir informándole de las coses que estaban sucediendo”: recordem-ho: “Van a venir lluvias fuertes, el Magre llevava muchísima agua, parecía que el día ya se iba a complicar”. Y a la pregunta sobre si es va convocar el Cecopi massa tard, el president Mompó diu que “fallamos en ese sentido”.
Si a Utiel (com diu el president de la Diputació a l’entrevista a Levante), a mig matí ja hi havia danys importants i el riu Magre, al seu pas per l’Alcúdia ja portava moltíssima aigua i que “la situación seguia cada vez peor”, és de sentit comú saber que l’aigua que passava per Utiel ens vindria de seguida (com així va ser), a la Ribera Alta. Encara més: si a Utiel, cap a les dues del migdia, el Magre havia eixit de mare, ¿per què no es va avisar la població d’allò que ens vindria al damunt? I si a les 12 del migdia el barranc del Poio ja anava desbocat (o és que no veien les imatges d’À Punt?) ¿què esperaven que passaria a Paiporta i a Picanya unes hores després? Per això no té cap explicació raonable que la Generalitat enviara l’alerta als mòbils dels ciutadans, després de les 8 de la nit.
Cal recordar, a més, que de les 19821 telefonades al 112 aquell 29 d’octubre, no es van poder atendre 8290 (Levante, 22 de juliol de 2025). Gairebé 20000 telefonades ¿no són un indici que alguna cosa greu està passant?
¿Com va poder dinar tranquil el president Mazón, si el president Mompó (segons diu ell) ja l’havia informat de la catàstrofe que teníem al damunt? El Magre, a Utiel, ja s’havia desbordat cap a les dues del migdia i el Poio ja feia feredat. ¿El president Mazón no sabia que l’aigua de dalt, a Utiel i a Xiva (i no cal ser massa llestos per entendre això), baixaria a l’Horta i a la Ribera Alta, negant pobles, carreteres, camps i cases? No van veure les imatges aterridores d’À Punt?
A l’Alcúdia, el meu poble, he conegut situacions que posen els pèl de punta. Un amic que, aquell 29 d’octubre, feia vida normal, perquè el govern valencià no havia alertat la població del perill de la crescuda del Magre, anava pel carrer a mitja vesprada, quan, en un instant, va vore un tsunami d’aigua i fang que venia del Magre. Aquest amic no pogué arribar a sa casa i va passar hores i hores al carrer, agafat a una reixa d’una casa, amb el risc que els cotxes, arrossegats per l’aigua, el colpejaren.
Una altra persona que conec, invàlida, va vore com l’aigua, a sa casa, anava pujant de nivell, fins que li arribava al coll i un veí que va escoltar els seus crits d’auxili, pogué despenjar-se pel corral i pujar aquesta dona al banc de la cuina, on passà la nit asseguda allà.
Són històries de la tragèdia que vam viure el 29 d’octubre, amb 228 morts que ja no estan amb nosaltres. Si el govern valencià i el president Mazón hagueren avisat a les dues o a les quatre de la vesprada del perill de l’aigua i del fang que ens venien al damunt, s’haurien evitat moltes morts, en una jornada que, com afirmà el president de la Diputació a l’entrevista de Levante, “parecía que el día ya se iba a complicar”. I així i tot, (“el día ya se iba a complicar”), la gent no va ser avisada del perill que ens vindria al damunt fins després de les huit de la nit, quan ja hi havia molts mort i teníem l’aigua i el fang als carrers i a dins de les cases.
Segons el diari Levante, “l’AEMET telefonà en 15 hores, fins a 24 voltes al 112 de la Generalitat per informar de la Dana” (Levante, 27 de juliol de 2025).
Davant la magnitud de la tragèdia que van viure, ¿com és que El Cecopi rebutjà l’ajuda dels bombers d’altres comunitats, 48 hores després de la Dana? (Levante, 26 de juliol de 2025).
Jesús a l’Evangeli de Sant Joan ens diu que només la veritat, ens farà lliures (Jo 8:32). No les mentides, ni les mitges veritats, que també són mentides. Per això, no puc entendre, com tanta gent no ho comprèn, que el president Mazón diguera, primer, que va arribar al Cecopi “a media tarde”, després digué que “a partir de las 7” i finalment, “a las 20,28”?
Si el president de la Generalitat té la consciència tranquil·la, com diu que la té, hauria de fer públics els desplaçaments que va fer al llarg d’aquell dia.
Els valencians necessitem saber la veritat de tot el que van fer, el 29 d’octubre de l’any passat, el govern del País Valencià, el president de la Diputació i els tots membres del Cecopi.
El president de la Diputació de València, a l’entrevista al diari Levante, deia que tenia diverses llacunes en relació al que va passar aquell dia. Però sí que recordava que a mig matí va voler anar a Utiel, degut als danys que hi havia en aquest poble. Torne repetir-ho: si l’aigua del Magre ja era molt gran a aquella hora, el que no entenc és ¿per què no es va donar el senyal d’alarma aquell mateix matí i es va esperar a alertar la població, quan la gent ja tenia l’aigua i el fang dins de casa?
La Diputació de València, al migdia, amb molt bon criteri, sí que va enviar els seus treballadors a casa. Per alguna cosa ho faria! I és que a les 7,36 del matí, l’AEMET va llançar una alerta roja que va mantindre tot el 29 d’octubre.
De fet, ja uns dies abans, els serveis de meteorologia d’À Punt i de TV3 ens informaven que el cel, el 29 d’octubre “literalment es desplomaria sobre algunes comarques”.
Per cert, ¿on era el secretari Autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso (afiliat a les Joventuts Socialistes, el PP, Ciudadanos, UPyD i de nou al PP), que com ell mateix va reconèixer, es va incorporar al seu lloc el dimecres 30 d’octubre a les 11 del matí? (Información, 1 de novembre de 2024).
¿Per què els bombers de València van demanar la destitució dels seus caps per la gestió de la DANA? ¿Com és que el Consell va dir que les dues conselleres que ja no formen part del govern no van ser destituïdes, sinó que elles van donar un pas al costat?
Si com va dir el senyor Mazon el juny del 2023, eixe govern era el de les millors persones, les més ben preparades, ¿com és que eixes conselleres van donar un pas al costat?
I és que hi ha massa qüestions que encara són un interrogant i cal que siguen aclarides ja.
Diu un refrany valencià, que abans s’agafa a un mentider que a un coix. I que, com diu Jesús a l’Evangeli de Sant Marc, no hi ha res amagat que al final no aparega a plena llum (Mc 4:22). És a dir, que les mentides no es poden amagar per molt temps, perquè sempre s’acaba sabent la veritat.
Els polítics, que haurien de fugir de les mentides com del dimoni, haurien de tindre intuïció i sentit comú. I el sentit comú ens diu que si al migdia, a Utiel, el Magre havia eixit de mare, en un no-res, tota aquella aigua baixaria, desbocada, cap a la Ribera Alta. Com així va passar. Em sembla que no cal ser massa llestos per “endevinar” això.
Les mentides i el sentit comú no lliguen entre si, gens ni miqueta (i menys en política), ja que el sentit comú hauria de fer que s’evitaren les mentides, que no serveixen per a governar. Com va dir, amb molt de sentit comú, l’enginyer forestal, Ferran Dalmau, director de Medi XXI (Levante, 25 de novembre de 2024), l’aigua no l’hauríem pogut evitar, però sí que la gent canviara de rutina i s’haguera quedat a casa, evitant d’aquesta manera la mort de més de 228 valencians.
Els polítics haurien de ser sempre hòmens de veritat i no de mentides. I hòmens plens de la saviesa que demanà a Déu el rei Salomó (Sa 9), i que consisteix, ni més ni menys, a tindre sentit comú i seny.
Jesús ens convida, hui més que mai, a ser portadors d’esperança, especialment per a aquells que l’han perduda o se senten desanimats i abatuts degut a les pluges i les inundacions provocades per la DANA del passat 29 d’octubre.
Una imatge del Crucificat, de la parròquia de Sant Carles Borromeu d’Albal, ens mostra l’esperança de renàixer de nou. Aquesta imatge va patir un incendi, anys enrere, i el 29 d’octubre va patir els efectes de la DANA. I és que Jesús, malgrat les dificultats que encara estan vivint moltes famílies, ens encoratja a esperar enmig del sofriment i del dolor. Com va dir el rector d’aquesta parròquia, Engraci Bataller, aquest és “el Crist que comprèn tothom, perquè és el Crist que parla de l’experiència del qui es crema i, anys després, s’ofega”.
El que mai no hem d’oblidar ara, són els 228 valencians que ja no tenim amb nosaltres i els seus familiars, degut a que el govern valencià no va avisar a temps de la catàstrofe que viuríem aquell 29 d’octubre de 2024, amb morts que s’haurien pogut evitar.
Amb valentia i gosadia profètica, fa uns mesos, l’Església del Paraguai denunciava uns “serveis públics pèssims” en aquell país, davant la “vida principesca” de la classe política. Així, el bisbe del Vicariat del Chaco, Gabriel Escobar Ayala, denunciava els “sous sucosos” de legisladors i per això cridava les autoritats a promulgar lleis per a “millorar la qualitat de vida dels paraguaians, a protegir servis bàsics, l’accés a la sanitat gratuïta i poder comptar amb la seua pròpia terra” (Religión Digital, 29 de novembre de 2024).
També els bisbes valencians (que guarden un sospitós silenci de la gestió del PP), haurien de demanar al govern valencià (com ho va fer el bisbe paraguaià, Gabriel Escobar), que treballe per millorar la qualitat de vida dels valencians, per tal de protegir els serveis bàsics dels qui han patit la DANA, degut a la gestió que va fer la Generalitat del País Valencià. Els bisbes valencians haurien de denunciar les mentides d’alguns polítics i pregar Déu perquè els done el sentit comú, per tal que governen amb rectitud, afavorint els més indefensos de la nostra societat. I sobretot, perquè diguen sempre la veritat! No les mentides, com les d’una diputada del PP, Noelia Núñez, que ha enganyat la gent, posant en el seu currículum que havia fet tres carreres (Dret, Filologia Anglesa i el doble grau en Dret i Ciències Jurídiques), quan de fet no n’ha acabat cap. I per a més vergonya, a les seues xarxes socials s’ha atrevit a dir que “Nunca he tenido la intención de engañar a nadie”!!
Recomane tornar a llegir l’entrevista al president Mompó al diari Levante, del dia 24 de novembre de 2024!!
Nou mesos després, i pensant, sobretot, en les 228 persones que ja no tenim amb nosaltres i en els seus familiars, els valencians volem saber la veritat de tot el que va fer el govern valencià aquell 29 d’octubre. Nomes això: la veritat! Perquè, com ens diu Jesús, la veritat ens fa lliures!
