- PUBLICITAT -

 

Malgrat la violència i repressió desencadenades contra els vençuts de la Guerra Civil, alguns d’ells van continuar manifestant-se, encara que d’una manera molt dèbil, contra el règim franquista. A Castelló en tenim alguns exemples. El 14 de febrer de 1943, a penes quatre anys després de la seua finalització, quan el franquisme continuava executant milers de persones a  Paterna després de jutjar-los en uns Consells de Guerra sumaríssims i els centres penitenciaris estaven plens de gom a gom de presos polítics, es va rebre a l’Ajuntament una carta de la secció d’Orde Públic del Govern Civil de la Província de València que deia:

«Sírvase V. informarme con urgencia con respecto a unos rótulos subversivos aparecidos en la plaza de abastos de esa población el día 30 de Enero último, así como también de la actitud levantisca que parece observa el elemento rojo, y de si esa Alcaldía ha tomado alguna determinación para hacer desaparecer los primeros.

Dios guarde a V. muchos años.

Valencia 12 de Febrero de 1943»[1]

¿Per quin motiu el governador civil enviava esta carta a l’alcalde Emilio Martí Bas? Què havia passat? Puix que un castellonenc o una castellonenca, vencent la por de rebre una multa econòmica o més probablement de ser castigat amb l’ingrés a la presó, va voler demostrar la seua desafecció a la dictadura i la seua negativa a acceptar la submissió que els exigia el règim victoriós, i va penjar una quartilla en una de les parets del mercat municipal, quartilla que es conserva al nostre arxiu local, en la qual podia llegir-se: «VIVA EL COMONISMO LIBERTARIO –U.H.P.».

PUBLICITAT

L’endemà, 15 de febrer, l’alcalde Emilio Martí va contestar a correcuita el governador civil, amb la redacció d’un informe en què explicava detalladament com un empleat municipal havia trobat l’escrit i com immediatament havia donat part al comandant de la Guàrdia Civil, qui havia iniciat les gestions oportunes per a esbrinar qui era l’autor, i que, fins a eixe moment, no havia obtingut un resultat positiu:

«En la mañana del día 30 de Enero último, un Empleado Municipal de servicio en el Mercado Público, pudo observar que pegado en la pared de dicho edificio, en la parte recayente a la vía férrea, por donde el tránsito de viandantes es muy limitado, había sido fijado un papel, tamaño cuartilla, con la inscripción escrita en lápiz en la que se lee “viva el comonismo libertario –U.H.P.” figurando estampada la hoz y martillo.

Inmediatamente fue despegado por el propio empleado que dio cuenta a la Alcaldía, la que se puso en el acto en contacto con el Comandante del Puesto de la Guardia Civil, quien con la fuerza a sus órdenes, auxiliada por personal subalterno del Municipio, han venido llevando a cabo incesantes gestiones, incluso registros domiciliarios, para averiguar quién o quiénes puedan ser los autores del hecho, no dando hasta el presente resultado positivo.

En esta localidad no ha aparecido ningún otro rótulo subversivo, sin que se haya observado actitud levantisca alguna por parte del elemento rojo, ya que de otra forma se hubiere dado cuenta seguidamente a esa Superioridad, sin perjuicio de haber adoptado en el acto la Alcaldía las medidas pertinentes para cortar de raíz tal actitud.

Lo que tengo el honor de poner en el Superior conocimiento de V.E. en cumplimiento de lo ordenado en oficio nº 4363, “Orden Público”, de fecha 12 del actual.

Dios guarde a V.E. muchos años.

Villanueva de Castellón a 15 de Febrero de 1943.

El Alcalde

Emilio Martí Bas»[2]

Però això no és tot. L’1 de maig de 1946, el nou alcalde Vicente Grimaltos Marzal enviava a la Jefatura Provincial de F.E.T. y de las J.O.N.S., uns fullets de propaganda clandestina que havien trobat a la població, però sense mencionar el lloc de la trobada ni que s’haguera produït cap detenció.  Sembla que ja hi havia un minúscul grup organitzat de castellonencs contra la dictadura. Des de la Jefatura li contestaren estes paraules:

«Acuso recibo a su escrito nº 767 de fecha 1 del actual, con el que adjunta propaganda clandestina encontrada en esa población, y da cuenta a esta Jefatura de que el orden público ha sido normal. Por Dios, España y su Revolución Nacional-Sindicalista. Valencia 13 de mayo de 1946.»[3]

Quinze anys després, en octubre de 1961, Vicente Fayos Martínez, José Fuster Alandes i Lorenzo Delgado Puentes van fundar el comité local del Partit Comunista a Castelló. A l’any següent van ser detinguts juntament amb Antoni Vizcaíno Puche (alcalde de Castelló entre els anys 1987 i 1995) i processats en la causa núm. 269/62  pel Jutjat Especial Militar Nacional d’Activitats Extremistes (JNAE), que els va condemnar a tres anys de presó sota l’acusació de rebel·lió militar per pertànyer a l’organització del Partit Comunista, per dur a terme tasques sindicals dins les empreses i per organitzar i secundar vagues.

El 9 d’abril de 1977, el que aleshores era president del Govern, Adolfo Suárez, va legalitzar el Partit Comunista després de dècades en la clandestinitat, fet que va suposar un pas molt important en el procés de transició política cap a la democràcia.

Ramon Vicent i Isern

[1] Arxiu Municipal de Castelló (AMC): Correspondència, Entrades 1943-1944, sign. 793.
[2] AMC: Correspondència, Eixides 1941-1956, sign. 810.
[3] AMC: Correspondència, Entrades 1945-1946, sign. 794.

Font: Article publicat en ‘El Miragall‘ de paper del mes d’abril de 2021.

- PUBLICITAT -