PUBLICITAT

 

El valor que té l’Escola infantil “Ames de casa” pels pares i mares castellonencs i, en general, per la ciutadania de Castelló és inestimable.

L’educació primerenca dels ciutadans més xicotets de Castelló, —esos locos bajitos, Serrat dixit—, és una qüestió de primer ordre, sobre tot a ixes edats crítiques en que donen els primers pasos en la seua integració social. Però també és una qüestió econòmica per a les famílies treballadores.

A banda d’altres temes importants a la nostra comunitat que són vox populi, com ara les innumerables obres que estan per tot arreu foradant els carrers i desviant de forma fastigosa el trànsit, no sé si realment valorem l’actiu social que suposa la guarderia de les “Ames de casa”.

Tan simple com pegar una volteta pels nostres voltants, i ja puguem establir una senzilla comparació. Quants pobles i ciutats grans no tenen guarderia pública? La majoria. Quantes famílies es veuen obligades a fer un ímprobe esforç econòmic per a afrontar una mensualitat de 300-500 € a una guarderia privada? Les que poden. Quant paguem ací? 75€ si el nano és < 2 anys i, si és major, 0 €. A més a més, la influència de la guarderia sobre els col.legis concertats de Castelló que configuren l’oferta educativa és notable: les mensualitats són molt reduïdes per a poder competir.

Les “Ames de casa” d’aquell llunyà 1973 van ser les pioneres, fundant la guarderia perquè els xiquets de la Transició estigueren ben atesos mentre els pares i mares treballaven. I, posteriorment, quant l’edifici va passar a titularitat pública, l’esforç econòmic dels diferents Ajuntaments és notable, doncs es tracta d’una activitat deficitària des de l’òptica de la rendibilitat, però d’un valuòs servei social per a la comunitat que, lògicament, deu oferir l’administració —i més quant tinguem al poble deute 0—.

La qualitat del treball desenvolupat a la guarderia és un aval de com es fan bé les coses. Aniuska, la directora, així com els educadors Fani, Ana, Andreu, Susi, Olga, per supost Encarna, la cuinera, les dones de la neteja, etc. Les sinergies del seu treball en equip complixen sobradament amb l’objectiu d’educar i cuidar als alumnes més menuts de la comunitat educativa. Amb carinyo, dedicació i vocació.

Dos anys estic a l’AMPA, suficient experiència per a constatar la importància d’enriquir l’Escola Infantil “Ames de casa” amb instal·lacions i equipament. És una qüestió de solidaritat intergeneracional: nosaltres gaudim dels esforços de les AMPES precedents, i el que venen es beneficiaran amb els nostres esforços; tal com tots deuriem valorar adequadament el treball esforçat que van fer aquelles pioneres ames de casa que van iniciar-ho tot, aquelles valentes que tant van treballar amb iniciativa, corqje i decisió a una época a on no n’hi havia els recursos públics d’avui.

Ara que estem en campanya electoral, seria interessant conèixer els programes dels nostres polítics en l’àmbit educatiu. Més llibres i tobogans i menys forats als carrers.

I per açò, torne: Sabem realment el que tinguem a Castellò, comparant amb altres pobles?

Antonio Bataller Teruel

Publicitat