Miguel Gómez Sahuquillo
Arqueòleg col. núm. 15.581
Dalt d’una cambra que es troba sobre la capella de la Puríssima, adossada al campanar i als contraforts d’un dels laterals del temple hi ha uns curiosos grafits dibuixats en les parets que hem documentat i catalogat.
Els grafits són testimonis de persones i fets ocorreguts; els dibuixos i formes ens estan narrant les vivències dels qui els varen realitzar. En este article vos parlarem només de les escenes antropomòrfiques.
Escenes antropomòrfiques
Sobre les parets situades entre els contraforts de l’església trobem una primera representació iconogràfica antropomòrfica; es tracta d’un camí en forma de ziga-zaga on a la segona corba hi ha dos hòmens amb barret. Un d’ells sembla saludar. Dirigeixen la mirada cap avant. Molt prop d’ells i en la següent corba, tenim un altre home que porta un barret de copa. Està dibuixat de perfil i té una cigarreta en la boca. Porta jaqueta amb solapa de punta. Al final del recorregut del camí, s’arriba a una porta i al seu costat hi ha un altre personatge. Pareix ser un soldat. Se li identifiquen una gorra de campanya amb visera i botes que semblen de militar. La decoració dels voltants del marc de la porta són típicament modernistes i caldria enquadrar aquest estil entre finals del segle xix i la primera meitat del segle xx. L’escena està signada, però malauradament resulta il·legible.
Sobre aquesta escena representada ens n’apareix una d’un home de mig cos que, pel seu vestit, sembla de bona posició social. Porta una jaqueta, americana o armilla entallada amb solapa de pic. El retrat insinua que té la botonadura creuada. Això és així per l’interés a mostrar els corbatins d’encaix i posteriorment les camises emmidonades de coll alt. Sobre el cap d’aquest personatge hi ha representada una suma.
El grafit Miguel Calabuig presenta una tipologia de lletra pròpia de les dècades dels anys vint i trenta, d’estil «anglés vertical». És una lletra que podem observar idèntica en el Nuevo método práctico para el estudio del arte de la caligrafía,de Ramón Serra y Viñas, mètode que va eixir a la llum cap al 1920. Miguel Calabuig Varela apareix censat a Castelló com a militar nascut a Xàtiva vora l’any 1891. Potser fora guàrdia civil, perquè sa mare, Vicenta Varela, després d’enviudar, es va casar amb el guàrdia civil Vicent Mateu. És probable que siga el Miguel Calabuig del grafit.
Aquesta lletra, més evolucionada i descuidada respecte al primer grafit, la tenim en un escrit de 1940: El dia 6+4-1940 puse las cuerdas. Ho signa: B Navarro. Es tracta de Bautista (o Batiste) Navarro Granero, que era el sagristà, nascut a Castelló el 15 de novembre de 1905 i mort també ací el 4 de febrer de 1959. Un Bautista Navarro era president de la confraria de la Doctrina Cristiana en 1930.
La cal·ligrafia dels grafits ens ajuden a donar també cronologia al conjunt de les representacions dibuixades en les parets i murs de la sala on s’han conservat fins ara.
De l’estudi i anàlisi dels dibuixos antropomòrfics i de la cal·ligrafia podem deduir que es tracta d’unes representacions i escriptura que corresponen a la primera meitat del segle xx, encara que algunes d’elles són de finals del segle xix.
Noves representacions humanes
Just al costat d’un grafit on està escrit Año 1889, ens apareixen dibuixats en la mateixa paret dos busts. Representen dos hòmens. Un dels dos té més detalls en el traçat que no l’altre, que es troba davall d’aquell. L’autor sembla ser el mateix que el que feu les figures i el bust descrits anteriorment. Cada bust representa un baró d’edat mitjana, amb els cabells curts, i un d’ells porta una jaqueta o armilla amb solapa de pic. Porta una camisa emmidonada de coll alt i pareix que té un corbatí d’encaix que li cobreix el pit. És, per tant, un bust semblant al descrit anteriorment i de característiques similars.
Amb una altura de 10 cm trobem un altre dibuix d’un personatge masculí realitzat amb traces senzilles i de cos sencer. Destaca el coll alt d’una suposada camisa que va sota una armilla i jaqueta, i sobretot el barret. La vestimenta ens dona a entendre que correspon a una mateixa època en relació amb les figures antropomòrfiques anteriors; i la traça del dibuix és igual també a les representacions humanes que hem vist, per la qual cosa deu tractar-se del mateix autor.
Conservació dels grafits
Recomanem la conservació de tots els grafits de la cambra. Una opció podria ser deixar en el seu lloc original estes manifestacions artístiques populars. Una altra opció és extraure els grafits de la mateixa manera que es fa amb pintures murals i col·locar-los sobre uns suports nous. La nova ubicació, després de recuperats, pot ser perfectament una de les sales que hi ha a la casa abadia, on la gent del poble pot contemplar les mencionades obres, salvades així de la seua desaparició.
