Això és el que el papa Francesc va demanar als metges, en el discurs que el març de 2019 adreçà als membres de la federació italiana de pediatres. El papa, a més de demanar-los una “formació de base i una actualització constant”, per així atendre millor els malalts, també els va exhortar a treballar “sempre amb seriositat i dedicació”, per promoure “una cultura inclusiva de la solidaritat i la salut”. El papa demanà als metges un esforç per “garantir que la desigualtat” en el terreny de la salut, “no s’afegisca a les moltes desigualtats que afligeixen ja els més dèbils, sinó que el sistema sanitari assegure l’assistència i la prevenció a tothom”. I és que la sanitat hauria de ser (i encara no ho és) un “dret de la persona”, com digué el papa.
En la seua al·locució als metges, el papa els recordà també que, com a professionals de la sanitat, estan “cridats a adoptar com a model d’humanitat i dedicació als altres, la persona de Jesús, font de proximitat i de tendresa”.
I més recentment, el 4 de juny passat, el papa deia també: “Les retallades en Sanitat atempten contra els drets humans” (Segre, 5 de juny de 2022).
Per què recorde hui aquestes paraules del papa? Perquè al País Valencià encara estem molt lluny de fer realitat una sanitat inclusiva que atenga, com cal, els malalts. Dos exemples només, que conec de primera mà. El 24 d’agost, una persona coneguda va telefonar al seu Centre de Salut per renovar la medicació que pren regularment. Li van donar hora per al 9 de setembre (!), dia que ja li eixiran els medicaments a la recepta electrònica. I mentrestant? Aquesta persona ha d’interrompre la medicació que pren regularment? O bé ha de pagar-se els medicaments que necessita, en cas que els puga traure de la farmàcia sense recepta? L’altre exemple: al Centre de Salut de la Platja de Piles només hi ha metge dos dies a la setmana, malgrat la gran quantitat de turistes que hi ha en aquesta platja cada estiu. Si una persona es troba malalta un dels dies que no hi ha metge, què ha de fer?
No estic donant la culpa d’aquesta mala atenció sanitària, als metges, infermers o personal d’administració dels centres de salut. Sé que fan més del que està a les seues mans. I si no poden solucionar algunes qüestions, com les receptes, és per falta de personal, no per falta de voluntat ni de vocació. La culpa del retard en tindre les receptes o dels pocs dies de metges a la platja de Piles, és dels governants que no doten els centres sanitaris del personal suficient per atendre els malalts. I és que com ha dit el papa, “les retallades en Sanitat atempten contra els drets humans”.
Aquests dos exemples que he citat els conec de primera mà. Però n’hi ha molts més, segons he pogut llegir al diari Levante-EMV:
“Col·lapse a urgències a l’Hospital Clínic: 40 hores per tindre un llit” (Levante, 30 de juny de 2022).
“Sanitat anul·la vacances de personal davant l’augment d’ingressos” (Levante, 1 de juliol de 2022).
“Una sola ambulància del SAMU, 24 hores amb un metge per tota la ciutat de València” (Levante, 3 de juliol de 2022).
“El temps d’espera als hospitals valencians augmenta després de la pandèmia” (Levante, 15 de juliol de 2022).
“Recullen firmes per augmentar les unitats hospitalàries de trastorns alimentaris” (Levante, 26 d’agost de 2022).
“Sanitat pagarà millor, per atraure personal al programa de cribatge de càncer de còlon” (Levante, 26 d’agost de 2022).
Torne a insistir que aquesta situació de dèficit sanitari no és culpa de metges, infermers i personal d’administració, que treballen abnegadament amb condicions precàries, sinó de l’Administració, que no dota de personal suficient els centres de salut i els hospitals, amb les places necessàries per atendre, com cal, els malalts.
El govern valencià, que ha insistit sempre que la seua prioritat és rescatar les persones, hauria de posar remei immediatament a la situació sanitària que vivim, ja que una persona que necessita uns medicaments, no pot estar setze dies sense prendre-se’ls, perquè no li ixen a la recepta electrònica.
Ser atesos quan estem malalts és un dret que està garantit a la Constitució espanyola. De fet, l’article 43.1 diu: “Es reconeix el dret a la protecció de la salut”. I el 43.2 demana que l’Administració siga capaç d’assumir la seua missió, que és “organitzar i tutelar la salut pública”.
Jesús mateix va passar pel món fent el bé, curant els malalts i donant-los la salut. El govern del Botànic també hauria d’actuar dotant de personal suficient els centres sanitaris, perquè els malalts siguen atesos com cal. I és que la prioritat d’un govern ha de ser la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. És a dir, la cura de les persones més fràgils de la societat. I és que no pot ser que una persona que necessita els medicaments, haja d’esperar-se setze dies per poder traure’ls de la farmàcia.
Per això cal dotar els centres de salut i els hospitals de personal suficient, reforçant les plantilles, per tal que els malalts no es vegen desatesos en la seua salut. I és que, com deia el papa, “les retallades en Sanitat atempten contra els drets humans”.
