Això és el que el papa Francesc va demanar als metges, en el discurs que el 21 de març adreçà als membres de la federació italiana de pediatres. El papa, a més de demanar-los una “formació de base i una actualització constant”, també els va exhortar a treballar “sempre amb seriositat i dedicació”, per promoure i fer realitat “una cultura inclusiva de la solidaritat i la salut”. El papa demanà als metges un esforç per així “garantir que la desigualtat” en el terreny de la salut, “no s’afegisca a les moltes desigualtats que afligeixen ja els més dèbils, sinó que el sistema sanitari assegure l’assistència i la prevenció a tothom”. I és que la sanitat hauria de ser (i encara no ho és) un “dret de la persona”, com digué el papa.
En la seua al·locució als metges, el papa els recordà que, com a professionals de la sanitat, estan “cridats a adoptar com a model d’humanitat i dedicació als altres, la persona de Jesús, font de proximitat i de tendresa”.
Per això i de cara a les eleccions del 28 d’abril i del 26 de maig, convé recordar que no tots els partits polítics estan disposats a garantir una sanitat universal com demana el papa. I això que aquest dret a ser atesos quan estem malalts, està garantit a la Constitució espanyola. De fet, l’article 43.1 diu: “Es reconeix el dret a la protecció de la salut”. I el 43.2 demana que l’Administració siga capaç d’assumir la seua missió, que és “organitzar i tutelar la salut pública”.
Dels partits que es presenten a aquestes eleccions, un d’ells, mentre era al poder, va anul·lar el dret a la sanitat universal. Convé recordar que el govern del Sr. Rajoy aprovà un Reial Decret Llei 16/2012, que va deixar sense targeta sanitària 873000 persones, la majoria d’elles immigrants en situació irregular. La que va ser ministra de sanitat pel PP, la Sra. Dolors Montserrat deia: “Els immigrants il·legals no tenen dret, però se’ls atén”. El cinisme va ser tan gran, que aquells que haurien de trobar solucions, no feien sinó crear problemes, ja que aquella mesura, del tot inhumana, deixava sense cobertura sanitària milers de persones en situació administrativa irregular, amb greu perjudici per a la seua salut, com va denunciar SOS Racisme.
El Reial Decret Llei 16/2012 va suposar un punt d’inflexió en la cobertura sanitària de les persones immigrants, ja que el govern del Sr. Rajoy els va prendre un dels drets fonamentals i més bàsics, com és el dret a la sanitat. Això i cal que ho recordem ara en temps electoral, va suposar una violació de la Carta dels Drets Humans i també la fi de la universalització de la sanitat a l’Estat espanyol. Per tant va ser, com va denunciar SOS Racisme, “un canvi del model sanitari encobert sota l’aparença d’una llei racista”.
Afortunadament el setembre de l’any passat, el Congrés dels Diputats votà la convalidació del Reial Decret Llei de sanitat universal, amb els vots en contra del PP i l’abstenció de Ciudadanos, tot i que el partit del Sr. Rivera portava al punt 55 del seu programa electoral, l’assistència sanitària com a dret de la ciutadania. D’aquesta manera, amb 177 vots a favor, es va recuperar la universalització de la sanitat.
Les paraules del papa Francesc exhortant els metges italians a fer realitat “una sanitat solidària i inclusiva”, és un clam a favor dels Drets Humans i a l’atenció de les persones més vulnerables de la nostra societat.
El vot en contra del PP, el passat mes de setembre, per revertir aquell Decret Llei, explica clarament les declaracions de la Sra. Bonig (Levante, 7 de març de 2019) quan afirmava que “no hi ha cap problema en governar amb Vox” al País Valencià. Com ha passat a Andalucia, ja que el partit del Sr. Casado i del Sr. Rivera, no han tingut cap inconvenient en aliar-se amb un partit xenòfob que demana expulsar els immigrants irregulars.
Com molt bé diu l’arquebisbe de Tànger, el gallec Santiago Agrelo, “amb menyspreu per les paraules i per les persones, s’ha anomenat política migratòria al simple rebuig dels emigrants i això no és política migratòria sinó política de fronteres” (Religión Digital: Home, 27 de març de 2019). Perquè els qui neguen la sanitat als immigrants irregulars, després vagen a missa i a processons.
