INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

A propòsit de la controvèrsia que ha suscitat el comunicat dels Socialistes de Castelló respecte a la prova del coronavirus, “reservada” als treballadors de l’Ajuntament. Hi ha una gran confusió a l’opinió pública respecte a la suposada panacea de la PCR, com si aquesta prova fora una mena d’examen que puga alliberar del pànic hipocondríac a estar contagiat del coronavirus: si done negatiu, ja puc estar tranquil; sinó, que em tracten o que em tanquen.

Aquestes són les dues qüestions: d’una banda la utilitat o no de la PCR massiva, i de l’altra si cal fer alguna prova —tot i que no és la PCR— als treballadors municipals. Intentaré resoldre-les.

Després de consultar amb fonts de l’Ajuntament, cal aclarir de manera inequívoca que les proves fetes no són PCR, sinó serològiques, per la qual cosa l’actuació del consistori és l’adequada davant la situació actual de la pandèmia, atès que aquestes proves sí estan recomanades per la Conselleria de Sanitat.

Actualment, tenim diferents tipus de proves de laboratori per a detectar el coronavirus, i cadascuna dona una informació concreta sobre la pandèmia o les fases individuals del contagi. Segons la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, la PCR és el procediment més útil i fiable per a diagnosticar la Covid-19. Ara bé, aquesta prova —diguem el seu nom sencer, que ja pareix de la família: “Reacció en Cadena de la Polimerasa”— és cara —entre 130 i 240 € segons la OCU—. A més a més, requereix de personal especialitzat per administrar-la, un laboratoris amb mesures molt concretes, i el principal obstacle: hi ha un mercat limitat dels reactius que fan falta per a la prova; en “román paladino”: no hi ha per a tots, són cares, i no té sentit fer-la a tots de manera indiscriminada o massiva.

Una altra prova és la serològica —uns 60 €—, mitjançant una anàlisi sanguínea, i és la que cal fer per recomanació de la Conselleria de Sanitat als treballadors públics amb major contacte social, com ara els que portaven menjar a casa dels majors, els regidors, els funcionaris, etc. Aquesta prova proporciona informació sobre si la persona ha passat la covid-19, asintomàtica o no, perquè detecta els anticossos que el sistema immunològic ha produït com a resposta defensiva al coronavirus. Gràcies a aquesta prova feta de manera col·lectiva als grups de risc —els que tenen més contacte social—, s’obté una informació útil, qualitativa i quantitativa, sobre quina proporció d’un grup concret ha passat ja la malaltia i està teòricament immune, és a dir, no es pot contagiar i, per tant, tampoc pot transmitir el contagi per SARS-CoV-2.

Aleshores, quan està indicada una prova PCR —la cara—? Hauríem de fer-nos-la tots els castelloners? No. La PCR et diu si estàs o no contagiat en el present; per tant, sempre sota el criteri del metge, es fa a les persones amb símptomes compatibles amb la covid o, en tot cas, a les persones que estan en contacte amb persones vulnerables o infectades, és a dir, personal sanitari o contactes pròxims als pacients contagiats. I es fa davant la sospita que puguen ser persones infectades, amb símptomes o asimptomàtiques, per tal d’aïllar-los i tractar-los, i així evitar la transmissió inadvertida de la malaltia. Per aquesta raó, és fonamental la figura d’ “el rastreador”, un administratiu que investiga tots els contactes socials que ha tingut el pacient infectat per tal de frenar la cadena de transmissió; si es falla en aquesta fase crítica, es pot aplegar a la transmissió descontrolada o comunitària, com està passant a hores d’ara a Catalunya i Aragó, així com el risc de tornar a l’estat d’alarma amb les devastadores conseqüències conegudes per tots.

PUBLICITAT

Així doncs, l’altra qüestió clau: per què s’ha fet una prova serològica —no PCR— als treballadors de Ajuntament? Per poder detectar en quina proporció s’havia pogut passar —o no— la malaltia, atès que aquests estan en contacte directe amb la ciutadania. És una pràctica recomanada per la Conselleria de Sanitat, per la qual cosa s’han seguit les directrius estipulades.

I en un altre ordre de coses, què passa si ara li entra la hipocondria a la carnissera, al fruiter o al cambrer, acostumat a servir els cafés a clients que no es posen la mascareta? Si tenen símptomes, com qualsevol ciutadà o ciutadana responsable, han de cridar al centre de salut i consultar al metge, qui decidirà si s’ha de fer alguna prova i decidirà el tractament adient.

Per a concloure, no compliquem més allò que és senzill. Distància social, mascareta i sentit comú. Sumem entre tots i compliquem les coses sols a l’enemic comú, minúscul però implacable, el coronavirus SARS-CoV-2.

Toni Bataller


Rryan Richard publicat al ser Facebook

 


Text anterior

Una prova PCR per a tots en Castelló?, per Toni Bataller

A propòsit de la controvèrsia que ha suscitat el comunicat dels Socialistes de Castelló respecte a la prova PCR, reservada als treballadors de l’Ajuntament. Hi ha una gran confusió en l’opinió pública respecte a la suposada panacea de la PCR, com si aquesta prova fora una mena d’examen que puga alliberar del pànic hipocondríac a estar contagiat del coronavirus: si done negatiu, ja puc estar tranquil; sinó, que em tracten o que em tanquen.

Aquestes són les dues qüestions: d’una banda la utilitat o no de la PCR, i de l’altra l’accés restringit a aquesta per part d’alguns grups. Intentarem aclarir-les —almenys una d’elles; l’altra a qui corresponga—.

Actualment, tenim diferents tipus de proves de laboratori per a detectar el coronavirus, i cadascuna dona una informació concreta sobre la pandèmia o les fases individuals del contagi. Segons la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, la PCR és el procediment més útil i fiable per a diagnosticar la Covid-19. Ara bé, aquesta prova —diguem el seu nom sencer, que ja pareix de la família: Reacció en Cadena de la Polimerasa— és la més adequada per a saber si una persona és portadora del virus en el moment de fer la prova, però, lògicament, no pot indicar si la persona va estar contagiada fa uns mesos o si es contagiarà en un futur pròxim. Per tant, la utilitat es limita al moment present de la prova, que no és poc. Una altra prova és la serològica, que pot detectar els anticossos i que, per tant, ja s’hauria passat la malaltia, però, malauradament, té una especificitat molt baixa, per la qual cosa no es recomana pel diagnòstic individual.

Aleshores, quan està indicada una prova PCR? Hauríem de fer-nos-la tots els castelloners? No. La PCR et diu si estàs o no contagiat en el present; per tant, sempre sota el criteri del mèdic, es fa a les persones amb símptomes compatibles amb la Covid o, en tot cas, a les persones que estan en contacte amb persones vulnerables o infectades, és a dir, personal sanitari o contactes pròxims als pacients contagiats. I es fa davant la sospita que puguen ser persones infectades però asimptomàtiques, per tal d’aïllar-los i tractar-los, i així evitar la transmissió inadvertida de la malaltia. Per aquesta raó, és fonamental la figura d’el rastreador, un administratiu que investiga tots els contactes socials que ha tingut el pacient infectat per tal de frenar la cadena de transmissió; si es falla en aquesta fase crítica, es pot aplegar a la transmissió descontrolada o comunitària, com està passant a hores d’ara a Catalunya, així com el risc de tornar a l’estat d’alarma amb les devastadores conseqüències conegudes per tots.

Així doncs, la PCR és la prova més fiable, tot i que és relativament costosa —per damunt dels 60 €—, requereix personal especialitzat per administrar-la, laboratoris segurs, i el principal obstacle: hi ha un mercat limitat dels reactius que fan falta per a la prova; en román paladino: no hi ha per a tots, són cares i no té sentit fer-la a tots de manera indiscriminada o massiva.

I ja, per a concloure, sols queda la segona qüestió, a la que no dedicaré massa espai, perquè no sóc jo qui sap la resposta: a qui corresponga.

Per què els treballadors de l’excel·lentíssim Ajuntament tenen accés lliure a un servei tan escàs i limitat, al que inclús els sanitaris tenen problemes d’accés?

Què passa si ara li entra la hipocondria a la carnissera, al fruiter o al cambrer, acostumat a servir els cafés a clients que no es posen la mascareta? I si tots ells volen fer-se de colp una PCR per a estar tranquils? On la poden trobar? Se la paga també l’Ajuntament?

Com ho qualifiquem? Privilegi de grup, com en el cas dels futbolistes, que també tenen PCR per a tots ells? O simplement una conquesta del sindicat de torn? Açò ja ho deixe a l’impecable criteri dels lectors i lectores de Castelló Notícies.

Toni Bataller

- PUBLICITAT -