Aquest Nadal de 2020, fa 106 anys que uns encoratjats hòmens, que defenien diferents banderes però alhora amb la mateixa necessitat comuna de gaudir del Nadal en pau, van protagonitzar espontàniament el que la història ha etiquetat com “La treva de Nadal de 1914”.
Al cap de pocs mesos d’esclatar la I Guerra Mundial, uns soldats de l’imperi alemany i els seus enemics de l’imperi britànic van eixir de les seues trinxeres i van decidir fer una treva el 24 de desembre, que va durar unes hores —en alguns estaments, es va prolongar setmanes—. El motiu d’aquesta pau transitòria? El Nadal de 1914. De manera espontània, amb la improvisació amb què neixen els més bells esdeveniments, un grapat d’hòmens molt humans va ignorar per unes hores les ordres de l’alt comandament, i va exercir la llibertat amb majúscules per tal de recuperar la humanitat que la guerra els havia robat.
Van oblidar-se de les armes que donaven suport als seus interessos nacionals, i van viure de nou com a persones: compartint les escasses “riqueses” que els permetia la guerra, com ara el tabac, el xocolate, el whisky… Van cantar nadales tots junts i, fins i tot, van jugar partits de futbol. Durant unes hores, van superar les seues diferències, aïllant-se de l’horror del conflicte bèl·lic, gràcies a l’alegria universal del Nadal.
Va estar un exercici col·lectiu de llibertat, que responia a la necessitat més íntima de, senzillament, viure el Nadal en pau, com havien fet abans de la Gran Guerra. Com fem tots els que estem en “el lloc correcte del món”, on tinguem la sort de no patir l’horror d’una guerra.
La Treva de Nadal es va repetir uns anys més, on van poder fer-la. Tot i que l’alt comandament va ordenar bombardejos els dies previs al Nadal per endurir les ànimes, van continuar diferents treves d’hòmens que van sentir-se lliures per unes hores.
Fixeu-vos bé en la foto, estimats lectors de CN, i podreu apreciar la mirada tranquil·la i serena en la cara dels seus protagonistes, que des de 1914 ens donen una lliçó de llibertat, pau i rebel·lió a tota la humanitat. Tots estan morts —l’últim supervivent de la llegendària treva va faltar en 2005—, però tots van signar un desig per a la posteritat: la pau és una qüestió de voluntat, de posar-se d’acord. Bon Nadal!
