Assistírem ahir dissabte al trinquet del Genovés a una gran partida de pilota, de blau l’equip de Xeraco, Marrahí i Canari front als rojos de la Llosa de Ranes, Ian I Brisca.
Una partida de poder a poder, d’una igualtat absoluta, total, molt ben jugada per ambdues formacions i amb errors puntuals, decisius, determinants. Tanta igualtat va haver-hi, que a excepció del triomf que sols pot endur-se’l un, compartiren el mateix al llarg de cada període de la partida, l’avantatge inicial dels rojos i ‘el remar a contra corrent‘ dels blaus es veu gràficament al marcador que passà d’un 10 a 0, a un 10 a 20, canviar els papers domini dels blaus front la costera amunt dels rojos.
Però quedava partida, la sort va voler, ja que estava la televisió, que l’espectacle s’allargara i es complicara, semblava alguna cosa perfectament guionitzada arribant al nefast 20 per 20 i 30 per 30, la dinàmica anava anunciant-ho, no guanyaria ningú, perdria algú.
I foren els blaus, que va passar, com va ser?, no importa, un error, simplement un error, decisiu, que tancava les aspiracions d’uns i donava la glòria als altres, perfectament hagués pogut ser del revés, qui va preparar aquest resultat sabia que donava el missatge més cruel, de l’esport i és que en una final tot és port compartir, menys la victòria, d’ahí que diré: Massa premi per a uns… massa càstig per als altres.
Valerià Benetó
| GALERIA | Final Copa de Raspall 2022 – Genovés – Fotos Valerià Benetó
