La localitat de Castelló compta amb aquesta denominació des del 2020, que ha estat denunciada pel PSPV i per l’extrema dreta
Dotze quilòmetres al nord de Xàtiva hi ha Castelló, un petit poble de la Ribera Alta amb poc més de 7.000 habitants que té en el cultiu de la taronja, en la indústria derivada i en les empreses de logística la seua fortalesa econòmica. La localitat, en canvi, compta amb una particularitat. Es tracta de la seua toponímia, objecte de disputa des de fa dècades i d’episodis de violència verbal. Els qui coneixen de prop el cas parlen d’una «Batalla de València» a nivell local, tot recordant la Transició a la capital del país, quan l’extrema dreta va imposar, amb persecucions, terrorisme i demagògia, el seu univers simbòlic.
Al poble i a les localitats adjacents es parla de Castelló per referir-se a aquest municipi. En canvi, per distingir-se portes enfora, la unanimitat mai no ha existit. Les denominacions documentades han estat diverses al llarg de la història: el poble en sumava onze fins que es va acabar imposant la castellana, Villanueva de Castellón, que consta oficialment des de la segona meitat del segle XIX, amb la publicació el 1858 del Nomenclàtor. Hi ha, però, documents que situen l’origen d’aquesta denominació un segle abans, en el context posterior a la derrota de la Guerra de Successió. Els defensors d’aquesta terminologia són referits com a vilanoveros per part dels progressistes de la localitat… continuar llegint
