Un premi balsàmic | fotos i vídeo |

 

He acceptat fer una crònica de l’esdeveniment del dissabte passat a la Vila d’Agost per un triple motiu, perquè m’ho demana Juanjo, perquè estic content de la victòria en el concurs de la nostra Lira, i perquè va haver un detallet que no hem va paréixer bé i crec que en aquesta publicació lliurement el podré expressar.

Dissabte 16 de juliol de 2022, va participar la nostra Banda al Certamen de Música Festera d’Agost, una opció de les vàries a les quals va optar, on un sorteig decideix qui participarà, sense desmeréixer res, ni ningú i, com no podia ser d’altra manera, es va presentar la Banda de la S.M. a disputar-lo, són molts anys de sequera, la motivació era palpable, com havia de ser, ja que no és el palmarés gloriós, ni la memòria del passat qui fa sonar ni desfilar un conjunt de músics, sinó la unió entre ells, la bona relació, el treball diari, i una finalitat col·lectiva per intentar aconseguir-la i després, superar-la, i de nou començar aquest bucle, en definitiva que no som perquè hem sigut, sinó perquè no parem de fer.

Vídeo certamen, actuació completa de la SM Lira Castellonera

Agost amb 4750 habitants celebra, i ja és la sisena edició del Certamen de Música Festera, a l’auditori municipal, descobert, de gom a gom de públic, participaven les agrupacions de Monfort del Cid i Montaverner que junt amb la nostra competiren per un guardó disputat i anhelat per totes elles, com a peça obligatòria tenien totes tres “Sethzar el Blanc” de Vicent Pérez Esteban i la nostra presentà com a lliure la marxa mora “Músic i Llanero” de Rafael Mullor Grau, no ho degué tindre fàcil el jurat, tardà a presentar-se després de la deliberació preceptiva, espera que amenitzà una de les dues bandes locals en concret ‘El Centre Artístic Cultural Verge de la Pau’, que va complir el seu programa previst,  a més va haver de fer una interpretació de més per a omplir la intensa, i enervant espera del veredicte.

I tot arriba, el jurat present, l’acta i resultat ja estaven en mans de la presentadora de l’acte que en ordre invers al premi obtingut van demanar als presidents pujar a l’escenari el tercer premi per a la Banda Artística –Cultural de Montaverner, en nomenar la segona, Societat Musical La Lira… de Monforte del Cid i ja sabedors del triomf començà una celebració, lògica, merescuda, necessària, però (ai els peròs!) no adequada, per un simple detallet, estàvem en el mateix recinte que unes persones que tenen a bé i per costum, en acabar el concert, tocar i cantar l’himne local, és a dir aquell no era ni el lloc ni el moment per a celebrar, mentre les persones posades en peu, en senyal de respecte seguien les notes de l’obra que els personalitza, o es canviava de lloc o t’esperaves que acabaren amb el ritual començat, però com que l’alegria, desbordada, barrejada amb el nostre himne de l’Escola, va resultar una miqueta confús, desencertat, sols era esperar-se cinc minuts, ja que com a persones ens devem a unes normes, la major part d’elles no escrites, però tan obligatòries, si més no, que les altres.

Llevat d’aquest, explicable, i per a res malintencionat assumpte, això sí d’incorrecte procedir, La Lira tornà a casa, amb un primer premi que va viure el president amb intensitat, no menys que la mestra, protagonista d’una gran direcció i d’uns músics que entre incrèduls o superats pel que va ocórrer són protagonistes d’aquest premi que no ve a curar tots els mals dels qual ens queixem, ni a fer canviar l’ordre de nomenar el palmarés, és un bàlsam, que a tots ens vindrà bé.

Enhorabona a tots i a totes, músics, Bea, Junta, Eliseu. Castelló té un motiu més per a enorgullir-se, i hauria de ser també una lliçó apresa; Som una agrupació cultural, d’àmbit musical, per mediació d’ella escampem i divulguem alguna cosa més que música, entre altres coses que som de Castelló, i en l’hipotètic cas de tornar a guanyar, que estiguera pautat i no començar l’himne de l’Escola tan espontàniament que de vegades i el dissabte va ser així, es va començar tan alt que sols s’apreciaven crits, xillits… per favor que sou músics… i sabeu fer-ho bé.

Bé, ja acabe, en tindrem més ocasions, ho tornarem a festejar, a qui li pot saber mal que passe la banda a les dues de la nit per la porta de sa casa, amb un primer premi guanyat? Com també l’instrument no l’oblideu, que el “respecte”, “a tot” figure entre el nostre equipatge sempre, ‘xeeeee‘, que sou músics!!! I entre altres coses, totes bones, i moltes d’elles vostres i particulars, sou també els nostres representants.

Valerià Benetó

CN va estar a Agost, acompanyant la Lira Castellonera, ací baix podeu veure algunes fotos  del certament.

Per veure el dos àlbums realitzats per Valerià i Joanjo piqueu damunt dels noms.