Ja teniu a la vostra disposició el llibre de Festes Majors i de Moros i Cristians de 2022 a la Biblioteca Municipal «Joan Fuster». Amb la recuperació de la normalitat i la fi de les restriccions per la pandèmia, les festes d’enguany es preveuen normals, i açò també es reflectix en el llibre de festes, entre d’altres coses perquè recupera totes les seccions. En este sentit, rescatem els escrits i les fotos de les Festeres i els Festers, i dels sultans i els capitans, que enguany celebren el 50 aniversari de la fundació de la festa dels Moros i Cristians a Castelló. I, a més, al llibre es mantenen les novetats que es van introduir l’any passat.
El llibre de festes d’enguany té 81 pàgines -sense comptar la part comercial-, manté l’estil dels últims anys i recupera el format del quadern de l’any de la prepandèmia (2019). Com a novetat en la impressió del llibre, l’Ajuntament de Castelló ha previst que el paper que s’usara fora reciclat i, per tant, més respectuós amb el medi ambient.
Per començar, tenim una coberta dissenyada per Bozhidara Topuzova, guanyadora del concurs del cartell de festes de 2022, qui ens explica com ha arribat a dedicar-se al disseny gràfic. D’entre els escrits de salutació protocol·laris, volem destacar els de l’alcalde, el regidor de Cultura Festiva i el president de l’AFMiC, perquè tot ells remarquen les bodes d’or dels Moros i Cristians. També podeu llegir l’emotiu escrit de la pregonera d’enguany, Beatriz Fernández Aucejo, directora de la Banda de la Societat Musical Lira Castellonera. A continuació del programa d’actes festers (del 6 al 28 d’agost), trobareu la part literària.
Llibre de Festes de Castelló 2022 amb format pdf – piqueu ací
Les pàgines que dediquem tradicionalment a La nostra gent, la nostra història, comencen amb els poemes guanyadors dels Premis Ausiàs March de poesia infantil, premis que han recaigut en Laura Estarlich González, Josep Martínez Chacón i Teresa Ribes Pla.
La secció històrica d’enguany l’enceta Valerià Benetó Ferrando amb l’article «La presència de les dones en la documentació de l’Arxiu Històric Municipal». Valerià fa un repàs a les dones que ha trobat en la documentació de l’Arxiu en una recerca que ha durat vora deu anys. En el seu article llegirem noms com el de Sibil·la, Àngela Lladró i Caterina la Tavernera, entre d’altres, i vorem els avatars imponderables que les han dutes a representar els seus marits. Valerià, les rescata de l’oceà documental, les realça i, de retop, ens les presenta a totes elles perquè no resten en l’oblit.
Tots sabem que Castelló ha sigut i és bressol d’artistes, però pocs coneixen la figura del pintor Alberto Pla Rubio. L’estudiós castellonenc Eduard Doménech Alcover ens oferix un tast de la seua vida i de la seua obra en «Pla Rubio, un pintor entre dos segles», un article en què repassa els episodis més transcendentals de la seua biografia, com ara les dificultats que va haver d’afrontar per a ser reconegut a Espanya com a pintor de qualitat. A més, Eduard recull les obres pictòriques, algunes d’elles en mans de col·leccions privades, perquè les fruïm en el llibre de festes. Este article, com diu l’autor, és l’anticipació d’un treball de major envergadura que encara està en procés d’investigació i redacció.
El cronista oficial de Benifaió, Francesc Beltran López, remata l’article que va publicar l’any passat en el llibre de festes en «Les festes a Castelló durant el primer franquisme a través d’uns programes impresos (i 2)» i fa una ressenya de dos llibrets de falles i un de festes (1944-1952).
Seguim. Sovint hem vist en les xarxes socials una fotografia d’un funeral multitudinari de Castelló. Em referisc a la comitiva fúnebre que acompanyava els cossos dels germans Gallego, que van morir en un accident de tren quan viatjaven a Barcelona en 1961. José Mena Álvarez ha investigat la tragèdia i ens conta, amb pèls i senyals en «L’últim viatge dels germans Gallego: el tràgic accident de l’exprés València-Barcelona en 1961» tot el que va ocórrer en aquell fatídic accident. Per a dur a terme això, ha recorregut a la premsa històrica i a les fonts orals de Castelló, alguna de les quals va patir també l’accident.
Un servidor també ha participat en esta secció. Actualment centre els meus estudis locals en la construcció dels ponts de fusta i ciment que s’han bastit en el riu d’Albaida al llarg de la història. Per què? Per la poca atenció que se’ls havia prestat fins ara i perquè és una infraestructura del nostre poble imprescindible. Per això, en «Els ponts de fusta i canyes del riu d’Albaida (1776-1875)» vos acostaré a les primeres referències del nostre preat pont i els explicaré com de fràgil que era.
El llibre continua amb la secció Castelló vist des de… per segon any consecutiu. En un parell de pàgines cada autora, natural de Castelló però actualment resident en un altre lloc, ens explica com veu Castelló des de la distància en contrast amb el seu lloc de residència: Àngela Estrada Amorós, des de Madrid; Teresa Reig Sanz, des de Melilla i Cadis; i Clara Sentandreu Sebastian, des de Londres. Si les veieu al poble estes festes, no dubteu a fer un barret amb elles, que vos n’estaran ben agraïdes.
Del llibre de festes de fa cinquanta anys, se n’han afegit les pàgines més rellevants. Esta secció s’ha completat amb les fotos que ha aportat Elisa Sala Garrido de les festeres i festers del 1972. En l’apartat de Memòria gràfica voreu fotos singulars del nostre poble: el govern local al Mont Arruit (el Marroc), la rondalla castellonenca, la coral que dirigia Faustino Candel, la penya el Dòmino al camp de futbol, la fira de Santa Llúcia, els treballadors de la INMAVI almorzant, tres cuineres en el Bar Mena i, finalment, la demolició de l’antiga estació per les retroexcavadores.
Llibre de Festes de Castelló 1972 amb format pdf – piqueu ací
L’edició ha estat coordinada per Raymi Navalón i jo mateix. També m’he encarregat de la correcció d’estil. Vull destacar, abans d’acabar, que bona part de les fotos que il·lustren el llibre han estat capturades per Joanjo Puertos, excepte les dels articles dels estudis locals, que les han obtingudes els mateixos autors i autores, si no s’indica el contrari. Cal fer, a més, una menció especial a Xavier Martí Juan per la seua desinteressada col·laboració en la coordinació i revisió d’estil del llibre de festes d’estos últims anys, i de qui ara prenem el guant i seguim el seu mestratge. En nom meu i de l’Ajuntament, gràcies.
Acabe. El llibre de festes és una de les poques publicacions periòdiques que hi ha actualment a Castelló, per això vos convide, primer, a llegir-lo i, després, a conservar-lo. Per què? Perquè forma part inequívoca i material de les nostres Festes i perquè són, com hem vist en els dos últims anys, un reflex de la nostra societat. Ara, això sí, sense pandèmia.
Rubén Galera Hernández
