Conte relatat i adaptat per Joan Aviño, publicat al seu Facebook.
Hi havia una vegada …
Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d’escola va portar globus a la seva aula i va regalar-ne un a cada alumne.
Va demanar a cadascun que posés el seu nom al globus que els havia regalat, que els deixessin a terra i que sortissin de la classe.
Un cop a fora, els va dir:
“Teniu 5 minuts perquè cadascú trobi el globus, el que porta el seu nom”.
Els alumnes van entrar corrent a buscar cadascun el seu globus. S’atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven, amb tant moviment dels nens.
Es van acabar els 5 minuts i ningú no havia pogut trobar el seu.
El mestre els va dir ara:
“Agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l’amo del nom que porta anotat”.
En tot just un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.
Finalment, va dir el mestre:
“Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant la seva, només.
En canvi, si cadascú es preocupa per la de l’altre, troba ràpid la que li pertany”.
I ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, ara més que mai, ens necessitem els uns als altres.
No és per tu, ni per mi.
No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.
Tingues cura i cuida’t.
Quedem-nos a casa!!!
Joan Aviño
