Un “bis” del comiat de Raül

 

CN | Valerià Benetó

Calor, xafogor immensa, cap notícia de la brisa del mar, sols una negror sobre València guiava als autobusos, la Ciutat ens rebia distreta, molta gent pels carrers, terrasses dels bars i de les geladeries plenes, la qüestió és que no veníem a passar la vetllada en ‘tertulieta‘ sinó a fer un concert i amb sols dues armes per a combatre la basca, hidratar-se a base d’aigua i un ventall que facilitava l’organització del 135 Certamen Internacional de Bandes de Música.

La infraestructura del concert, havia d’arribar a la culminació d’un altre concert, i va obligar a muntar-se ràpidament, amb bona acalorada, ja que els empleats encarregats tingueren ajuda desinteressada, tot pagava la pena, pel motiu i el lloc on anava a produir-se l’acte.

Amb un repertori més que preparat, amb nervis, però sentint-se tots amb el deure complit, La Banda Jove de la Lira Castellonera actuava a la plaça de la Verge de València sota la direcció del seu mestre, més Senyer, dedicat i guardonat, Raül Seguí Penades, que culminà el passat dia 1 la seua trajectòria a la Banda Jove, però capricis del calendari, havia de complir amb aquest concert, on es reiterà la filosofia del nostre amic i director, que el treball s’ha de fer als assajos, i els concerts són per a gaudir-los.

I així va ser, malgrat la calor regnant, malgrat estar en una plaça, la Jove Banda, va sonar, i va agradar a un públic nombrós, que va omplir les cadires que l’organització va considerar convenients, restant molta gent de peus, o assentats sobre les escales de la plaça, així com els interessats clients de les terrasses que consumien amb sorpresa alguns per la qualitat de l’espectacle, per a ells, inesperat.

També hi va gaudir el ciutadà que de pas, detenint-se un moment, i de seguida tornar a marxar, i en eixe instant escoltava o feia una foto per al record, la d’una Jove banda d’un poble que de sempre ha fet música, i s’ha distingit entre els millors.

Nombrosa i important la representació de l’Ajuntament, i entre el públic l’autor de l’obra La Ruta del Cid, David Rivas Domínguez, el qual en acabar la interpretació, reclamat per Raül va arrimar-se a la Tarima per rebre un calorós aplaudiment, per concloure aquesta relació, és molt gratificant la presència, atenta i sembla que satisfeta de l’actual director de la banda gran, Sergio Navarro Bonavinya, fent costat als qui seran a no molt tardar els seus músics, sobre els que tantes previsions fem, el futur sempre està per arribar, i amb el que tinga treballarà, no és qüestió de comparar-se en exemples forans, no cal ser com ningú, sinó ser com quan hem segut alguna vegada, exemple per algú.

Vora la una del matí regressaven els autobusos a Castelló, cansats, amb el deure complit… el que ha passat aquesta nit, no sols és un Concert més, no per ser en una de les places més importants de València, sembla més que qui va preparar açò ho va concebir com el merescut “bis” del comiat del sempre prudent, “exagerat” i generós Raül?

Valerià Benetó

Àlbum fotos Valerià Benetó en Flickr, piqueu ací.