Al publicar que les cabres havien conquistat el Castellet, sabiem de la repercusió que tindria la notícia, com no podia ser d’altra manera, calladament hem seguit un control de la situació. Si hem de respondre a aquell que ens pregunta si encara estan, no dubtem en contestar que sí, però es un sí condicional, ja que sabem de molta gent preocupada per que no les ha tornat a veure, i és que no resulta fàcil, i ademés , elles si volen es deixen veure, doncs quan freqüenten la cara nord del Castellet, pràcticament, són invisibles, per l’abundància de vegetació, i per la discreció que tenen a l’evolucionar sobre el terreny.
Aquest estiu les tenim vistes al Castellet i Font Amarga, per tant reincidim en l’afirmació, estan ací, però som nosaltres els qui devem de variar la mentalitat i no creure que han d’estar fixades a unes parcel·les concretes de terreny, i viure allí i no eixir d’eixe espai.
Que ens alegrem no cap cap dubte, però que la nostra alegria és incompleta també és cert. El mascle adult, l’hem trobat ferit de la pota esquerra davantera, té serioses dificultats per desplaçar-se, cosa per la qual, la femella dominant del grup, s’ha encarregat d’obligacions que no tenia, i marca camí, lloc de descans i marxa , és molt considerada amb la seua parella i els desplaçament són realment curts, els hem observat oint les veus dels caçadors i els seus dispars i no s’atemoritza amb facilitat, esperem que la nafra siga superficial i sane el nostre amic, en cas contrari, la naturalesa provocarà el seu derrocament, el món que ha dominat pot estar en perill i ho sap, de tal manera que estant greument lesionat no descuida galantejar la seua parella, que receptiva sembla oferirse-li, esperem tan satisfactòria dedicació siga tan productiva que puga aportar al grup un nou component com l’exemplar que els acompanya. El grup format per tres femelles joves i dos mascles certament impressionants, sembla perfectament jerarquitzat i un ‘bambi’ recelós i juganer, que en poc de temps s’ha fet adult, per la situació d’emergència que està travessant l’anomenat grup.
L’observació detinguda, tranquila i pausada que practiquem amb ells no deixa de mostrar-nos detalls quotidians, familiars diríem però que resulten sorprenents, l’acostament a la seua parella és duta pel mascle, mostrant-se, bramant, olent-la i el que més ens ha sorprés, fent tota classe d’exercicis lingüístics que hem plasmat al nostre treball fotogràfic.
Esperen que triomfe el nostre candidat i que el pròxim exemplar siga genuí i certament un castelloner pels quatre cantons des de la seua concepció.
Ho diguerem i ho repetim, que s’instalen al Castellet depén, més que mai, de nosaltres.
Redacció CN
Un any després continuen al Castellet
