- PUBLICITAT -

 

CN | José Mena Àlvarez

La merla de pit blanc Turdus torquatus amb una mida de 24 cm és molt semblant a la merla comuna, de la qual es diferencia per la presència d’una característica mitja lluna blanca al pit, que contrasta amb la resta del plomatge fosc. A causa dels contorns clars de les plomes, té un aspecte escatós.

El mascle té un collaret blanc al pit sent la resta del cos negre, mentre que la femella és més marró al cos amb el collaret d’un apagat blanc grisenc més estret. Tots els exemplars joves de menys d’un any, independentment del sexe, presenten la coloració de les femelles adultes.

Típic de zones del nord o d’àrees de muntanya, a Espanya es troba restringit com a reproductor als espais d’alta muntanya del terç nord peninsular, abundant sobretot als Pirineus, on es localitza en boscos oberts de coníferes amb abundant sotabosc. Com a hivernant ocupa zones més baixes, especialment a la meitat oriental peninsular (muntanyes de Terol, serra de Tramuntana a Mallorca, Serra de Cazorla i Segura i regió muntanyenca de Ronda a Màlaga), preferentment en zones obertes cobertes de savines i ginebres, els fruits dels quals ingereix en esta època.

Les merles de pit blanc es reuneixen en grups més grans durant l’hivern, mentre que la resta de l’any porten una vida solitària o en xicotets grups.

S’alimenta d’insectes, cucs de terra i cargols que rebusca entre la fullaraca, també de fruits de savina i altres fruits silvestres. Retorna a les àrees de cria entre març i abril. Durant l’època de reproducció diposita nombrosos ous en nius confeccionats sobre les branques d’un arbust.

- PUBLICITAT -