- PUBLICITAT -
Temps de lectura 2 minuts

L’Énova, Sellent i Alcàntera de Xúquer registren terratrèmols aquesta nit

No s’han produït danys materials, però sí que s’han sentit entre la població

Diarilaveu.cat | Sebastià Carratalà

A conseqüència dels moviments sísmics no s’han produït danys materials, però sí que s’han sentit entre la població. El 112 ha rebut quatre trucades relacionades amb aquests incidents.
El País Valencià, que està situat en una àrea d’activitat sísmica moderada a escala mundial, però de relativa importància a la Península Ibèrica, presenta un risc més elevat a les comarques més meridionals. La perillositat sísmica més elevada es concentra al Baix Segura.

Sismes històrics

En altres èpoques, s’han produït al nostre territori terratrèmols importants, com ara el del 1396, que va devastar les terres de Xàtiva a la Valldigna; el del 1598, una altra vegada la Safor; el del 1620, a Alcoi; el del 1656, al Racó d’Ademús, i el del 1730, a Elx.

Un dels més forts va ocórrer el 1748 a les comarques centrals: la Costera, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés, la Ribera Alta i la Safor, epicentre al castell de Montesa, que va quedar parcialment destruït. A més, va tindre conseqüències greus a Sellent (Ribera Alta), Torrent (l’Horta Sud), Vallada (la Costera) i Anna (la Canal de Navarrés). I Xàtiva, que estava en procés de reconstrucció després de la crema de la ciutat per part de les les tropes borbòniques el 1707, va resultar molt danyada. Pocs anys després, el dia de Tots Sants del 1755, un segon moviment sísmic, amb epicentre al mateix lloc va provocar l’ensorrament d’aquella part dels edificis que havien resistit el terratrèmol de 1748.

PUBLICITAT

Posteriorment, el 1829, a Torrevella (el Baix Segura), un altre moviment sísmic va causar centenars de morts i ferits i va destruir la major part dels habitatges. Amb epicentre a l’àrea entre Guardamar de Segura, Torrevella i Rojals, el virulent terratrèmol va sacsejar el sud valencià. Aquestes viles van desaparéixer en un munt de runes i va caldre refer-les de nou, algunes canviant d’emplaçament i fins i tot també de llengua, ja que el buit poblacional va fer que es repoblaren amb nouvinguts de fora del Regne. La catàstrofe va deixar empremta en el futur lingüístic d’aquesta comarca.

Mesures de prevenció

Actualment, la construcció feta en els últims anys, d’acord amb el que preveu la normativa sismorresistent, destinada a la reducció dels danys que pot provocar un terratrèmol a edificacions en general, i infraestructures essencials, suposa una ferramenta fonamental per a la prevenció dels possibles danys. Tot i això, també es necessari tindre prevista l’organització dels recursos necessaris en cas d’ocórrer una catàstrofe d’aquestes característiques.

 

- PUBLICITAT -