- INFORMACIÓ -

 

És hui, 27 de novembre, primer diumenge d’Advent, a l’inici d’aquest nou any litúrgic, quan entra en vigor la tercera edició del Missal Romà en la nostra llengua. A partir de hui, aquest Missal serà utilitzat només (desgraciadament), a les diòcesis de Catalunya, ja que als bisbats del País València (a excepció de les parròquies del bisbat de Tortosa), continuarem sense tindre ni tant sols la primera edició del Missal Romà. I això que ja fa anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua traduí el Missal a la nostra llengua, una traducció (que estarà plena de pols en algun calaix del palau episcopal de València), que els nostres bisbes van ignorar.

PUBLICITAT

La promulgació del Missal Romà en la nostra llengua, en la seua tercera edició Llatina, s’ha fet d’acord el que disposa el papa Francesc a “Magnum Misterium” (2017), sobre les traduccions litúrgiques. Per això aquesta tercera edició del Missal Romà, és una bona ocasió per redescobrir el sentit profund de l’Eucaristia.

La tercera edició del Missal Romà

La revisió de la tercera edició del Missal Romà que entra hui en vigor, l’ha fet la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense, ajudada per experts en Litúrgia i Sagrada Escriptura i també per experts en català en llengües clàssiques.

Cal recordar que el Missal Romà és el llibre destinat a la celebració de l’Eucaristia, segons les normes vigents de l’Església Catòlica Romana. Per això la promulgació d’aquesta tercera edició és un do per a l’Església, ja que així es pot celebrar la nostra fe en la nostra llengua, cosa que, oficialment, encara no podem fer els cristians valencians, pel fet que els nostres bisbes no s’han dignat aprovar el text presentat per l’AVL.

La promulgació d’aquesta tercera edició del Missal Romà en la nostra llengua, és una invitació a redescobrir la bellesa de la litúrgia, que brolla de l’harmonia de gestos i paraules. D’aquesta manera podem entendre més l’Eucaristia, que és el cimal de la nostra fe, ja que és el memorial de la mort i la resurrecció del Senyor.

Un altre Missal Romà català-llatí

Com a canvis incorporats en aquesta nova edició, hi ha unes modificacions que trobarem al Credo nicenoconstantinopolità. Així, a partir de hui, ja no es dirà més (com fèiem fins ara): “I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica”, sinó que direm: “I en l’Església que és una, santa, catòlica i apostòlica”. La segona modificació que inclou aquesta tercera edició del Missal Romà, fa referència a la resposta dels fidels al “Pregueu germans”. Si fins ara el poble fidel contestava: “I també per al nostre bé i de tota la seua santa Església”, ara direm: “I també per al nostre bé i el de tota la seua santa Església”.

Altres canvis d’aquesta tercera edició són la incorporació del nou santoral romà, algunes festes pròpies de les diferents diòcesis i també per a la diòcesi de Tortosa, de les festes pròpies del País Valencià.

El Llibre del Poble de Déu

Per altra part, a la majoria dels sants s’elimina el cognom i també als papes, el numeral.

Un altre canvi és que la pregària eucarística V, s’anomenarà ara pregària per a motius diversos. També hi ha oracions sobre el poble per a la benedicció final per als diversos temps litúrgics.

Les diverses edicions del Missal Romà són degudes al fet que la nostra llengua (com totes les llengües), evoluciona i per això convé adequar els textos litúrgics als canvis lingüístics del poble.

El Missal Romà no és només el llibre per als preveres que celebren la Eucaristia, sinó que és un llibre per a tots els cristians, ja que la seua riquesa ens ajuda a aprofundir la nostra fe.

Un antic Misal Romà

Aquesta tercera edició del Missal Romà en la nostra llengua, ha estat editada per l’Editorial Balmes i per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb unes il·lustracions molt boniques de l’artista jesuïta, P. Marko Rupnik.

Quan els bisbes catalans ja han aprovat aquesta tercera edició del Missal Romà en la nostra llengua, els bisbes (els d’ara i els d’abans), d’Oriola-Alacant, València i Sogorb-Castelló, ni tan sols han fet un xicotet gest d’agraïment a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que fa anys traduí al valencià el Missal Romà.

Espere i desitge que el nou arquebisbe de València, Enric Benavent, rescate del seu segrest el Missal Romà, que els cristians i els capellans valencians necessitem per celebrar la nostra fe en la nostra llengua. I espere i desitge que, ben aviat, els bisbes valencians puguen presentar i aprovar, finalment, el Missal Romà en la llengua de Sant Vicent Ferrer.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -