El títol d’aquest article del President Alberto Fabra (Levante, 26 de maig de 2013), quan malgrat el pèssim finançament que hem rebut els valencians per part del PP, va afirmar: “Tenemos un gobierno que nos escucha”. I això mateix, les mateixes paraules, (quina casualitat), les ha dit també el Sr. José Muñoz (Levante, 5 d’octubre de 2018), ara que continuem patint l’infrafinançament, en aquest cas amb el PSOE. I és que el finançament amb el qual els governs del PP i del PSOE castiguen el País Valencià no varia gens, tant si el ministeri d’Hisenda el dirigeix el Sr. Montoro, com si ho fa la Sra. Montero.
Va ser el 8 de novembre de 2012, quan el Sr. José Manuel Vela, conseller d’Hisenda de la Generalitat del País Valencià, deia: “Ante situaciones injustas hay que rebelarse”. El Sr. Vela afegia encara: “Ya está bién, hasta aquí hemos llegado”. I per això afirmava que el Govern Valencià no aguantaria “ni un año más el modelo de financiación autonómico actual”, un model que el Conseller Vela considerava que era “una injusticia estructural”.
Això passava el 2012. I el 2014 el President Alberto Fabra afirmava que els ciutadans valencians “no están contentos” amb l’executiu del Sr. Rajoy. Amb tot, si el Sr. Fabra sabia que els valencians “no están contentos”, ¿com és que no va fer res en el seu moment? Pel contrari, paradoxalment, el President Fabra deia el 2013, referint-se al govern del Sr. Rajoy: “Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas. No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación”. (Levante 26 de maig de 2013).
El Sr. Fabra demanava un millor finançament, que no va arribar mai, però alhora deia que el govern del Sr. Rajoy “nos escucha, nos entiende, está a nuestro lado para resolver nuestros problemas”.
Com he dit abans, aquesta broma del Sr. Fabra (Tenemos un gobierno que nos escucha) s’ha repetit aquests darrers dies, però ara amb el PSOE al govern de l’Estat. A l’Alcúdia, el Sr. José Muñoz, diputat a les Corts Valencianes, en un esmorzar amb militants socialistes va dir exactament el mateix que el Sr. Fabra cinc anys abans. Parlant de la visita a València del president Pedro Sánchez, el Sr. Muñoz deia: “Demuestra que la Comunidad Valenciana es prioritaria para el nuevo gobierno de España”. I com el Sr. Fabra fa cinc anys, el Sr. Muñoz afegia encara: “Ahora tenemos un Gobierno en Madrid que nos escucha y atiende nuestras reivindicaciones històricas” (Levante, 5 d’octubre de 2018).
Però si el govern de Madrid, ara en mans del PSOE, “atiende nuestras reivindicaciones històricas”, ¿per què no les va atendre el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero? No era també un govern que “nos escucha”. ¿O és que el Sr. Rodríguez Zapatero no ens escoltava?
El mal finançament del País Valencià, el pitjor de totes les comunitats autònomes, fa que hi haja una diferència de 800 euros per valencià, entre la regió millor finançada (Cantàbria) i la pitjor (el País Valencià), cosa que va admetre la ministra d’Hisenda, Mª Jesús Montero fa uns dies (Levante, 5 d’octubre de 2018).
Ja tenia raó l’escriptor Josep Pla quan deia: “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”. I si no, ja es vorà com el Sr. Rajoy i el Sr. Fabra, per una part i el Sr. Sánchez i el Sr. Muñoz per l’altra, s’assemblen com gotes d’aigua.
Davant de tanta mentida, promeses falses i enganys, els polítics del PP i del PSOE (amb gobiernos que nos escuchan) haurien de recordar les paraules del profeta Osees quan deia: “Juren i menteixen alhora” (Os 4:2). I també l’exhortació que Sant Gregori de Nissa adreçava als cristians: “Per tant vosaltres fugiu d’una manera de pensar digna de lladres i de delinqüents”. I també haurien de tindre ben present el Salm 118, quan el salmista diu: “Avorrisc l’engany, el deteste” (Ps 118:163). I és que la Bíblia sempre ha condemnat la mentida i l’engany, com ho diu el salm 9, que denuncia el qui està “ple d’enganys”. O el salm 11: “Tot el que diuen els uns als altres és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals” (Ps 11:3). O el salm 33, on el salmista demana “que no diguen res de fals els teus llavis” (Ps 33:14).
Per altra part, els bisbes valencians que han protestat per altres motius, ¿ara no tenen res a dir davant la discriminació i la injustícia que patim els valencians?
