CN | Jose Mena Àlvarez
Text: Vicentye Aupí ( estrellasyborrascas.com )
Fotografia: Jose Mena
Els grans freds solen convertir en notícia Terol molts hiverns, ja que és la capital espanyola on més gela. Al desembre i al gener és freqüent que les dades de temperatura es destaquen a la premsa d’àmbit estatal i als informatius de televisió, però esta faceta no fa justícia al veritable perfil del clima de Terol, que és certament extrem en alguns aspectes, però molt més benigne i ambientalment saludable del que popularment es creu.
En comparació amb altres zones de l’interior peninsular també caracteritzades per un clima continental, Terol aporta, per estrany que semble, algunes virtuts relacionades amb el benestar climàtic, com són la sequedat i la neteja de l’aire i unes temperatures diürnes més altes durant l’hivern, que afavoreixen el confort i la salut. Exemple d’això és el contrast entre les temperatures nocturnes i les diürnes dels tres mesos hivernals: encara que l’observatori de Terol és el que, dins de la xarxa meteorològica estatal, registra les nits més fredes entre totes les capitals de província, no passa això mateix durant el dia, quan els termòmetres pugen més que a altres ciutats situades a altituds similars. Al gener, que és el mes més fred, Terol registra una mitjana de les temperatures màximes de 9,3 °C, que supera entre 2 i 3 °C les de Burgos, Àvila i Sòria, en què estes mateixes màximes de gener es queden de mitjana de 6,7 a 7,4 °C.
Estes ciutats són, tot plegat, les més fredes d’Espanya. Les seues temperatures mitjanes anuals respectives són de 10,1 a Burgos, 10,4 a Àvila i 10,6 a Sòria, mentre que la mitjana anual de Terol és de 11,8. A més, les jornades hivernals típiques a Terol solen estar banyades pel Sol, mentre que a bona part de Castella i Lleó, així com altres zones més properes com la vall de l’Ebre, les boires condicionen clarament i amb notable freqüència la vida dels seus habitants , ja que en nombroses ocasions no aixequen en tot el dia o es prolonguen durant diverses jornades seguides. Això, en canvi, és una cosa que a la capital de Terol poques vegades esdevé.
Per tant, la fama de Terol com a lloc fred té la seua part de mite, ja que independentment dels valors nocturns hi ha més calidesa en l’atmosfera diürna hivernal que, en condicions normals, envolta els seus pobles i la capital provincial. No es tracta d’un aspecte sense transcendència, ja que el que és habitual en les hores nocturnes, que són les de màxim fred, és que la població estigui a l’abric de casa seua, mentre que és a ple dia quan s’està a l’aire lliure. I és justament en estes hores quan el clima de Terol és clarament més benigne que el d’altres zones fredes d’Espanya. Tret de Múrcia, Granada i Madrid no hi ha cap altra capital de l’interior peninsular on l’aire sigui més sec que a Terol durant l’hivern. Ho reflecteixen els valors d’humitat relativa, que al gener és del 75% de mitjana. Les altres ciutats espanyoles les temperatures de les quals són similars o més fredes durant l’estació hivernal superen notablement en humitat Terol, i és ben sabut que l’aire fred no només és més suportable, sinó també més saludable, quan és més sec.
Terol i la seua comarca figuren, per altra banda, entre les zones menys ventoses d’Espanya. El recorregut mitjà del vent —dada que es fa servir climatològicament— és de 49.421 quilòmetres a l’any, un dels més baixos de la xarxa meteorològica. Això no és obstacle perquè en determinades situacions, com ara temporals associats a borrasques profundes o durant les tempestes, s’assoleixen ratxes puntualment intenses, encara que tampoc en este cas els valors figuren entre els més alts que s’han registrat a Espanya. El rècord de l’observatori de Terol són els 106 quilòmetres per hora de ratxa màxima que es van assolir el 20 de juliol del 1991, però està molt lluny de registres com els 190 d’Oviedo o els 180 d’Almeria. Així mateix, a la fitxa climàtica de la Taula 1 es pot observar la peculiaritat que les majors intensitats de vent estan datades als mesos de juliol i agost (106 i 103 quilòmetres per hora, respectivament), i és que no és habitual que les ratxes màximes arribin de la mà dels temporals de vent que afecten de forma generalitzada tot Espanya, sinó de les fortes tempestes que es produeixen durant el període estival.
Si calgués definir el clima de Terol i la seua comarca d’acord amb el seu comportament durant les quatre estacions de l’any, potser podríem sintetitzar-ho així: hiverns freds, primaveres plujoses i enlluernadores, estius agradables encara que tempestuosos i tardors humides.
