PUBLICITAT

 

Respecte a la sobirania dels pobles i renovació de l’Església”. Aquest és el text del mail amb el qual l’amic i prevere valencià Honori Pasqual, desitja que ens sorprenga el nou any que hem començat.

Solidaritat, sobirania i renovació, tot un programa, uns anhels a portar a terme, per tal de construir un món més humà i més just durant aquest 2019. Uns valors i uns anhels que, certament, no acull la dreta extrema, tot i que sovint acostuma a embolcallar-se amb els ideals del cristianisme. O més aviat, de la cristiandat, ja que enyora un nacionalcatolicisme afortunadament superat.

Fa uns dies vaig llegir un magnífic article del jesuïta Víctor Codina, que ell titula: “Jesús no va ser feixista”. El P. Víctor Codina ens recorda en el seu text que “Jesús va viure a Palestina sota el poder de l’imperi romà” i “va ser condemnat per sediciós”, ja que anunciava un Regne “que qüestionava la Pax Romana”. Com ens recorda Víctor Codina, el missatge i l’estil de Jesús “és el més oposat al feixisme”, ja que l’Evangeli ens “parla d’amor i fraternitat, justícia, preferència pels últims, humilitat, servei, comunitat, perdó, respecte al qui és diferent, confiança, alegria sense por ni violència, defensa de les dones i dels descartats socials, defensa de la llibertat i crítica dels poderosos que oprimeixen el poble i després es fan anomenar benefactors”. Per això el jesuïta Víctor Codina acaba el seu article afirmant que “l’Evangeli és el més oposat al Duce, al Führer, al Caudillo “por la gracia de Dios” i als actuals dirigents que s’autoproclamen únics Salvadors i Messies insubstituïbles i necessaris”.

Els deixebles de Jesús de Natzaret hem de fer possible un món més acollidor i més humà, capaç de reconèixer-nos germans els uns dels altres. Un món solidari amb els pobres i amb els qui pateixen, amb els més desafavorits i amb els descartats, com ens demana reiteradament el papa Francesc. Els cristians hem d’allunyar de nosaltres la xenofòbia i el racisme. I també la indiferència, per així veure l’altre, siga qui siga, i siga com siga, com un germà. Jesús ens convida a la fraternitat. No a l’odi ni a la venjança. I també ens exhorta a fer realitat un món en pau. No a utilitzar la violència, ni la demagògia, ni la llei del més fort o la llei del Talió. L’Evangeli ens demana que ens servim els uns als altres. No que ens servim dels altres per al nostre profit. El Regne que Jesús va iniciar i que tots nosaltres estem cridats a construir cada dia, no és un regne de poder, que trepitja els més dèbils, sinó un regne de justícia, d’amor i de pau. Un Regne que és llibertat i alliberament. Un Regne que allibera les consciències oprimides. No que aixafa amb càrregues pesades, ni les afeixuga ni les condemna.

El món que Jesús ens convida a construir es fonamenta en l’amor fratern. No en l’exclusió de l’estranger ni en l’odi al qui és diferent. Per això el jesuïta Víctor Codina diu al seu article: “Que  l’extrema dreta no invoque arrels cristianes, ni confonga el poble per formar una ultradreta cristiana”. I és que cal no oblidar-ho: “Jesús va ser víctima del poder romà”.

També jo vos desitge en aquest 2019 que acabem de començar, com ens diu Honori Pasqual, que el nou any ens sorprenga “per la solidaritat amb els empobrits, pel respecte a la sobirania dels pobles i per la renovació de l’Església”. Una Església senzilla i vestida, no de poder sinó de les Benaurances. Una Església que no tinga por al diàleg amb el món modern. Una Església fidel al Regne i que vaja a les perifèries per trobar i acollir el proïsme. Una Església que aposte per la justícia i la defensa dels oprimits i que denuncie la mentida, la corrupció i l’opressió dels poderosos sobre els hòmens i sobre els pobles. Una Església que siga un espai de llibertat i d’alliberament, per construir un món en pau i en harmonia amb la natura.

Josep Miquel Bausset

Publicitat