CN | Eugeni Gregori-Climent
(Aquest article és una revisió per a Castelló-Notícies de meu article, “L’interés d’una polèmica interessada”, publicat a la revista, Saó, octubre de 1988, nº112)
La diversitat de plantejaments en el nostre context, en la mesura que ens pot portar a confusions, cal fer-hi distincions. L’aplicació d’aquest esquema del sociòleg, Lluís Aracil (1) ens pot ajudar:
Essència | Existència
Ésser, personalitat, identitat | Fer, produir, realitzar
Esperit metafísic | Esperit positiu
Idioma, signe distintiu a ostentar | Idioma, instrument i producte
Àmbits a banda, especials i excepcionals | Vida ordinària
Reducció, confinament | Plenitud
Estructura de l’idioma | Ús de l’idioma
Etc. | Etc.
De la primera columna, en diu que és una efusió,, el quadre clínic d’allò que en diguem alienació. De la segona, una revolució sociolingüística, un programa.
Evidentment, si pretenguem construir una comunitat lingüística moderna, viable, ben equipada i ben organitzada amb una coexistència pacífica i amb unes regles de joc lleials i democràtiques amb les altres europees (2), l’opció està ben clara: la revolució sociolingüística.
Referint-se als temes que havia estudiat, deia el sociòleg, Lluís Aracil, a “Dir la Realitat”(3), que “abordar-los és començar a concebre lguna cosa, una cosa que cal concebre per a veure coses que vivim. No, no faig cap antítesi entre veure i viure”.
De la mateixa manera, veure i donar-se compte de la contraposició real esmentada i optar i treballar per la revolució sociolingüística és imprescindible per a tenir nosaltres un lloc al món.
- “La revolució sociolingüística catalana” dins de Papers de Sociolingüística, Lluís Aracil, Edicions de La Magrana.
- Manifest d’Iruñean Sortua, Curs de Sociolingüística Toni Mollà i Carles Palanca, Edicions Bromera.
- Dir la Realitat, Lluís Aracil, Editorial Països Catalans.
