La novel·la de Maurici Belmonte
Sitoé és el títol de la novel·la declarada finalista en el 19é Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, de Maurici Belmonte, editada per Tabarca Llibres. És la història de una xica, Sitoé, i la seua germana, les quals són arrancades bruscament de la seua família, la seua tribu i la seua forma de vida a l’Àfrica i acaben sent venudes en un mercat d’esclaus. Sitoé servirà a uns senyors que la usaran per a les seues satisfaccions personals secretes. Però la seua manera de ser i el gran poder d’atracció que exerceix sobre el seu amo faran que al cap d’uns anys ell li atorgue la llibertat.
Fer un viatge literari al passat destacadament històric sempre va bé. Ens transporta a moments inimaginables que, amb l’ajut de l’escriptor, aconseguim situar i construir mentalment en el present. En aquesta ocasió, acabe de llegir un títol que no solament ens trasllada al segle XVI, més o menys, de la història dels valencians, sinó que ho fa a través d’una tipologia de personatge que, potser, desconeixíem que haguera existit al nostre país per aquelles dates. Es tracta d’una esclava. Una esclava negra. De Sitoé que, a més, és la que atorga el títol a la història fascinant d’una dona que aprendrà, a base de colps en la seua vida, a adaptar-se a les situacions i atraure’n el màxim benefici. De fet, Sitoé (nom potent i ple de suggerències a la valentia i al coratge), serà apartada de la seua família de l’Àfrica negra juntament amb la seua germana. Només amb l’objectiu de ser venuda a les classes benestants europees.
El llibre relata amb pulcritud, com van ser segrestades pels esclavistes, i com va ser el dur viatge fins a l’anomenada ciutat d’Arlot, a la vora de la Mediterrània. Allà, un senyor amb bona cosa de possessions per la comarca riberenca (aquest serà el paisatge etern de la novel·la), la comprarà per al seu gaudi personal. El seu era un matrimoni més de conveniència del que no gaudirà, Ni tan sols n’obtindrà, d’entrada, el preat hereu que tot Senyor desitja.
Sitoé embolica la història amb els costums ancestrals valencians i africans fins al punt d’atorgar al ball de la Moma un protagonisme clau en les batalles de poder entre el senyoriu valencià de l’època.
La història atrau i atrapa. Fins i tot, els personatges secundaris sobreïxen per a captar l’atenció del lector, i recondueixen la història cap a l’alliberament de l’esclava i el possible retorn a l’Àfrica. Ho deixem en interrogant per no desvelar el final d’una lectura recomanable que va quedar finalista en els premis Ciutat de Torrent 2021 com hem dit. Sense ser realment una obra de literatura juvenil, al nostre parer. Però realment va meréixer el reconeixement clar per part del jurat dels premis esmentats.
En la presentació del llibre que comentem, en el poble de l’autor de Sitoé (Castelló, la Ribera Alta), el conductor de l’acte, Valerià Benetó, especialista a descriure fets i costums històrics amb coneixements sòlids i solvència intel·lectual, va dir, entre altres moltes coses interessants del llibre i del seu autor, que Sitoé no «és la típica novel·la de Mauri, ambientada i dirigida a un públic jove, amb traces d’aventures nord-africanes, encara que en aquesta hi hagen jóvens, i africans. Sitoé és una narració que va fluint de manera natural, sense forçar, però sapieu que estem davant un projecte diferent i molt ben resolt per l’autor que, amb fluïdesa i domini de l’idioma, ha bastit una narració interessant i entretinguda. És més que un relat històric». Cal llegir-la.
