Aquesta és la realitat de molts cristians perseguits a causa de la fe, en ple segle XXI, i que suposa una flagrant vulneració dels Drets Humans i de la llibertat religiosa.
Segons les dades de l’agència Fides, durant el 2022 han estat assassinats a tot el món dihuit missioners i missioneres, dotze d’ells capellans, un religiós, tres religioses, un seminarista i un laic. D’aquests dihuit testimonis que han vessat la seua sang pel Crist, nou d’ells han estat assassinats a l’Àfrica, huit a l’Amèrica Llatina i un a l’Àsia (Agència Cristiana de Notícies, 30 de desembre de 2022).
Si aquestes dades són ja prou esgarrifoses, davant la indiferència d’un món anomenat civilitzat, cal tenir en compte que del 2011 al 2021, el nombre total de missioners assassinats a tot el món puja a cinc-centes vint-i-sis víctimes. I en el mateix període de temps, de 2011 a 2021, són gairebé huit mil els cristians assassinats per odi a la fe, la gran majoria d’ells, laics.
Però a més dels missioners assassinats, també durant aquest 2022 han estat segrestats o detinguts gairebé cent missioners. Per altra part, resulta impossible saber el nombre de capellans i bisbes detinguts a la Xina el 2022.
La setmana passada van morir dèsset persones en un atemptat en una església del Congo. També la mateixa setmana van resultar ferits sis persones en una església de Londres. I encara, una capellà, fa només uns dies, va ser cremat viu durant un atac a una església de Nigèria. I és que a tot el món, “un de cada set cristians corre greu perill de discriminació per la seua fe” (Religión Digital, 16 de gener de 2023). Per això s’ha duplicat, en trenta anys, el nombre de països on es persegueixen el cristians, de tal manera que en aquest 2023, ja són 76 els estats que ataquen els deixebles de Jesús, mentre el nostre món mira cap una altra banda.
Els batejats, com ens recorda el papa Francesc a l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, som missioners, ja que “en virtut del Baptisme rebut, cada membre del Poble de Déu es converteix en missioner” (EG 120). Per això en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial de les Missions de 2022, el papa Francesc ens recordava que “als deixebles se’ls demana viure la seua vida en clau de missió”. I és que Jesús (també hui), envia els seus deixebles al món “no només per realitzar la missió, sinó també i sobretot per viure la missió que se’ls confia”. I no només “per donar testimoniatge, sinó sobretot per ser testimoni”, com ho han estat aquests dihuit missioners assassinats durant el 2022.
La sang vessada pels màrtirs, també al segle XXI, ens recorda l’exhortació apostòlica “Evangelii nuntiandi”, quan el papa sant Pau VI deia que el nostre món necessita testimonis i no mestres, ja que el mestre es limita a ensenyar allò que ha aprés, allò que li han ensenyat, mentre que el testimoni no ensenya, sinó que transmet allò que és, allò que viu.
L’exemplaritat i el testimoniatge de missioners com el bisbe Pere Casaldàliga, els capellans Vicent Estarlich, Josep Mª Pujol, Alexandre Alapont, Quim Vallmajó i Joan Alsina, la religiosa Vedruna Pilar Garriga, el benedictí Xavier Morell o el capellà de Xàbia, Antoni Llidó, assassinat per la dictadura de Pinochet, a Xile, ens mostren unes persones que han posat la veritat per davant de la vida, i que com a testimonis de fe, han sabut transmetre el que ells han estat i el que han viscut com a deixebles de Jesús.
