Cada 1 d’agost Xàtiva celebra la festa del seu patró, el màrtir Sant Feliu. La cosa curiosa és que si visitem l’ermita que la capital de la Costera li ha dedicat a aquest sant, a l’altar major hi han dos Sants Felius! Per què? De les dues imatges que hi ha (perquè són sants diferents) quin és l’autèntic patró de Xàtiva?
Segons el llibre: “L’Església de Sant Feliu”, del professor i amic Agustí Ventura, durant els segles de la nostra decadència literària i cultural, falsos cronicons engendraren una llegenda que fou recollida per Escolano: uns suposats sants, Feliu, Arquileu i Fortunat haurien portat el cristianisme a Xàtiva, enviats pel bisbe Sant Ireneu de Lió, com canten uns Goigs antics: “El Beneyt Sent Ireneu,/ que era Bisbe de Lleó,/ com à gran servent de Deu/ os ordena esta misiò:/ y ab la predicacio/ tots los infels convertiu”.
Durant la persecució s’haurien amagat dins d’una cova, sota el castell i haurien estat martiritzats a València, el 23 d’abril de 204, dia que posteriorment seria la festa d’aquest Sant Feliu de Lió.
Però segons Villanueva, “cap al 1643, per a complir un motu proprio del papa Urbà VIII, que volia que es reduïren les festes locals solament al patró de la ciutat, es va trobar al llibre del capítol una anotació de l’any 1410 que deia: Jo, Garcés, diguí missa el primer dia d’agost a Sant Feliu de Girona”. Per tant, si a Xàtiva, tradicionalment se celebrava la festa del patró l’1 d’agost i no el 23 d’abril, és que la capital de la Costera celebrava com a patró Sant Feliu de Girona i no Sant Feliu de Lió.
Com recull Agustí Ventura, “Los senyors capitulars explicaren lo acort que habien tingut en nomenar per patró S. Feliu diaca en lo dia del primer d’agost, atento que per temps de 200 anys se havia celebrat en dit dia y en honra de dit sant y los antichs lo celebraven dient: fem festa a S. Feliu de Girona”. Els capitulars de 1643 trobaren aquestes dades a l’arxiu eclesiàstic de 1410 i passaren la informació als jurats i consell general de la ciutat.
Amb els dos sants Felius en dansa, el 17 d’octubre de 1643 es va arribar a una solució mixta, per satisfer la demanda dels partidaris de Sant Feliu de Lió: “Nomenam patró de la present ciutat al gloriós S. Feliu, i així mateix ques faça altre S. Feliu prevere, y ques pose al costat del altre que està en lo altar major de la hermita de dit sant”. D’ací que a l’ermita de Sant Feliu de Xàtiva, trobem dos sants Felius! Un, el diaca, màrtir de Girona i patró de Xàtiva, i l’altre, per acontentar els partidaris del sant de Lió!
Amb aquesta decisió, Xàtiva celebra cada any, l’1 d’agost, el seu patró: Sant Feliu de Girona: “A les faldes del Castell/ aquella Iglesia fundareu,/ y fon lo efecte tan bell,/ que el Poble tot bateigareu;/ Y el exemple que donareu/ fonc pera tots tan efectiu”.
Segons l’obra de Narcís M. Amich, “El culte a Sant Feliu de Girona en els llibres Litúrgics Hispànics d’època visigòtica (segles VI-VII)”, el text de la “Passio” de Sant Feliu de Girona, del segle VII, va ser escrita per un “humillimus levita Christi”, com ell mateix s’anomenava. L’autor de la “Passio Sancti Felicis”, que s’inspirà en altres textos hagiogràfics coneguts, explica com Feliu, nascut a la ciutat africana de Scil·li, a la costa de Cesarea de Mauritània, en saber que els cristians d’Hispània eren perseguits, es traslladà per mar a Barcelona i d’allí a Empúries, des d’on arribà a Girona. Va ser en aquesta ciutat on predicà l’Evangeli, fins que Rufí, el lloctinent de Dacià, el va matar.
Xàtiva canta amb devoció al seu patró: “Puix à Francia aveu deixat,/ y à Xativa os ne veniu/ restauraunos per Advocat,/ Vos gran Martyr Sent Feliu”.
Xàtiva, la segona ciutat del Regne, porta aquest títol per privilegi del rei Pere el Cerimoniós, amb data de 2 de juliol de 1347, i hi té per patró únicament Sant Feliu de Girona. Un sant que en alguns “goigs” es aclamat així: “Pues la Iglesia que au fúdat/ en vostre nom posseiu:/ restaunos per Advocat,/ Vos gran Martyr Sent Feliu”.
Com m’ha contat l’amic Agustí Ventura, “ma tia Lola, molt catòlica, una mestra culta, el 1960 va fer uns “gotjos” a Sant Feliu de Girona, patró de la ciutat, en castellà. I en un vers va posar que Sant Feliu va arribar d’Àfrica “a las costas catalanas”. L’Abat va canviar això per “costas mediterraneas”, amb dues síl·labes més, i així ho intentaven cantar”. Agustí Ventura em comentava que uns anys més tard, ell i un amic seu, Marcos Soriano, assabentats d’aquest canvi dels “gotjos”, varen anar a esmorzar “amb el nou abat, que és de Llutxent i té més seny i li ho vàrem advertir. Tot seguit va manar als cantors que retornaren el vers de ma tia, que encara que es cantava en castellà, no tenia res contra els catalans”.
Que Sant Feliu de Xàtiva i de Girona siga el protector d’aquestes dues ciutats i de tots aquells que com l’excel·lent cantant Feliu Ventura, porten el seu nom.
