6 d’octubre de 2024: Roís de Corella
CN | Xavier Martí
Hui és Sant Bru [o Brunó] (1030-1101), fundador de la Cartoixa. En terres valencianes tenim ara la cartoixa de Porta Coeli, al municipi de Serra. I en el seu moment fou molt important la cartoixa de Valldecrist, que es troba a Altura i es pot visitar. El monestir de Santa Maria de Benifassà, que era del Cister, ara està ocupat per monges cartoixanes.
El 6 d’octubre de 1497 va morir a València el clergue i escriptor Joan Roís de Corella. Els estudis dels últims anys sobre la figura i l’obra de Roís de Corella (1435-1497) ens oferixen 
una imatge més rica i completa de l’home, cristià, cavaller, clergue, predicador, bibliste, poeta i prosiste valencià. Ho devem, en part, al prevere diocesà Antoni López Quiles, qui ja en 1985, juntament amb l’inoblidable Vicent Ribes Palmero, va editar una transcripció i actualització del Psalteri, al qual han seguit diversos llibres i articles. En menor quantitat però en igual interés també hi han contribuït els teòlegs valencians Enric Benavent (actual arquebisbe de València) i Josep Vidal, i l’historiador Miquel Navarro.
Si llegiu una biografia actualitzada, vos sorprendrà la cristiana honestedat, la religiositat sincera, la saviesa teològica i la vocació franciscana d’este home. Ja que no podem considerar-lo sant –per raons que molts ja sabeu–, hauríem de considerar-lo una de les primeres figures religioses de la història valenciana.
D’altra banda, les lectures de la missa de hui toquen els temes espinosos del matrimoni, del repudi (o divorci) i de l’adulteri. Com que no estic casat, no gose parlar-ne. Podria, però no vullc. I podria perquè soc observador extern, i, per a analitzar certes coses, cal observadors externs.
Puc compartir amb vosaltres esta Pregària dels Esposos que m’han enviat.
Sí que vullc recomanar-vos la carta setmanal del nostre arquebisbe: L’oració de Jesús. Algú m’ha dit: “Diu lo de sempre”. Clar, un bisbe ha de dir les coses de sempre: és una de les seues missions. Però a sovint li trobe algunes reflexions que em semblen interessants. En esta diu: “Les instruccions sobre el mode d’orar o el contingut de l’oració no servixen de molt si no es té el desig d’arribar a tindre la mateixa experiència de Déu com a Pare que va tindre el Senyor”. I m’ha tocat alguna fibra esta frase: “Tot és un crit d’amor a Déu en les circumstàncies de la vida”.
