Encara que acostumats, seguim sorprenent-nos de l’evolució tan positiva que porten les nostres veïnes les cabres del Castellet, les hem vistes aquest darrer cap de setmana, un poc nervioses, bastant agrupades, el soroll de les escopetades les inquieta, però afortunadament saben evitar l’home de manera encertada, i més.
Des que aquesta redacció les va detectar en l’any 2019 hem passat de 5 exemplars a 7 després 9 i enguany ho deixarem en un indeterminat 12 0 15 exemplars. Tenen al seu front un mascle jove, amb unes defenses grans, demostrant autoritat i pel que es veu aquests dies pegant-li voltes al procés de reproduir-se, ja que es desfà en atencions molt visibles, seguir les femelles que fins que no ho indiquen no deixaran ser preses fins estar ben segures d’encertar en la data oportuna.
Però hi ha (sempre hi ha hagut, en aquesta colònia d’ariets) un mascle molt més jove, disciplinat, col·laborador del mascle major, reservat, que un dia haurà de lluitar per la seua proposta per a dirigir el ramat front a qui ara està ensenyant-lo a tot, és llei de vida, implacable, inevitable, però certa i segura.
Hem titulat aquest treballet “relleu al Castellet” per diverses raons, el ramat que ara tenim al nostre monticle, és 100% castellonenc, cap dels ara presents forma part dels 5 primers que vingueren, són tots nascuts a Castelló, la vegetació esplèndida, abundant i sembla que saborosa, fa que en presentar-se sorprenguen per la bona presència, agilitat i rapidesa amb la qual es desenvolupen, acaben de mudar el pelatge i estan lluentes i actives, la seua disposició a la muntanya delata, qui està exercint la jerarquia a cada moment. El mascle sempre que està, decideix i sol situar-se per sobre dels altres, de no ser una carrera ràpida no començaran a evacuar o simplement a canviar d’ubicació si no és amb el seu coneixement. I quan no està són elles, les femelles majors les qui decideixen i s’adverteix, per què quan estan indecises o volen fer alguna cosa, abans de prendre la iniciativa esperen, perquè saben de la presència del mascle que al lloc més elevat vigila per la seguretat del grup.
Si el “Coix” (pel defecte ostensible que tenia) va ser el primer Mascle Alfa ara és “Calatrava” el que domina, i no és perquè com l’arquitecte homònim vaja a passar a la posteritat per mèrits inqüestionables, sinó per portar sempre la llengua fora com el “germà lleig” del famós duo còmic dels anys 70 del segle passat.
Acabem el repàs de la visita girada als nostres simbòlics representants, congratulant-nos dels anys de convivència, amb mínimes friccions, superables i suportables tenint en compte que es tracta d’animals salvatges, potencialment perillosos, que ens eviten i no passa res, però no ens deguem descuidar i vist que poblacionalment s’han triplicat en un període de 4 anys, que estan tranquil·les i actives, res ens porta a pensar que no continuarà la cosa igual, però un augment desorbitat de la població caprina pot traduir-se en dificultats convivencials entre elles mateixes, i entre elles i nosaltres, sense oblidar les repercussions econòmiques de danys als horts i al perill que podrien suposar per al trànsit, la lliure i descontrolada circulació d’animals de gran envergadura en cerca d’aliment pels camins on transitem amb els nostres vehicles.
Puc pecar ‘d’agorer’, però crec que val més prevenir que curar, tenir una població controlada, gaudir d’ella no té més requisits que anar a veure-les, un poc de paciència i tenir un poc de sort i molt important acostumar la vista a l’entorn, qui ho faça deu saber que es mimetitzen molt bé, de vegades estan enfront de tu tan immòbils que no les veus, però quan ho fas s’agraeix l’espectacle d’aquestes castellonenques nouvingudes que fan la vida que els correspon i ens alegren per aportar varietat i vida al nostre simbòlic promontori tan estimat.
Redacció CN
Articles relacionats
