La Regidoria d’Educació i Educació Ciutadana de l’Ajuntament de Castelló informa que:
Des de la Comissió d’Activitats Extraescolars de la Regidoria d’Educació vos mostrem un recull de les activitats que hem realitzat amb l’alumnat tot i les dificultats provocades per la COVID-19.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden:
TOTS SANTS
Hui, dia de Tots Sants, i amb aquesta vesprada tan càlida, estic fent-li companyia a la meua iaia de camí al cementeri. A l’arribar les dones afanyoses llaven les làpides, lleven i posen flors, ho deixen tot net i brillant. Ho fan parlant unes amb les altres, però no a veus o a crits, com quan estan al carrer, sinó a mitja veu, amb respecte, potser també, amb algun temor.
La mort, que sempre l’he imaginat negra, se’m mostra vestida de colors, com alegre. Hi ha moltes flors. La majoria disposades en centres o en rams, estan sobre les làpides, col·locades amb atenció de no ocultar els noms dels difunts ni els epitafis. Unes poques, en forma de ram, llueixen als laterals dels encreuaments, adornant molt també.
El cementeri és un jardí. No s’escolta res, tot està en silencia, ple de pau.
Quan em pose davant la tomba del meu iaio, pense en com m’agradaria sentir-lo parlar i riure. M’agradaria tant poder-lo tocar. No puc evitar-ho i em pose els dits als llavis i després sobre la seua cara, sobre els seus llavis de vidre.
A la làpida llig el seu nom i em pareix el més bonic del món. Al ram de la tomba del costat li lleve una flor i la deixe baix la seua foto, sobre el marbre fred, com a senyal que l’he recordat.
De sobte, el vent s’agita i em porta un so de veus, que cada vegada escolte més prop. És hora, em retire amb la meua iaia. Després de sopar, la iaia va traure un recordatori de fotos de quan el iaio i ella eren jóvens i del dia de la seua boda.
Quan arriba la nit i em gite, m’adorm pensant en ell. És un somni molt intens, voreja la realitat, tant que, quan em desperte, per un moment note sobre els meus cabells un tacte suau.
Patricia Poveda Pascual
4t d’ESO
Col·legi Sant Doménech
