Des de la Regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al II Concurs de relats breus de Tots Sants.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Joel Estruch Gimeno, amb el relat ‘Odi a l’estiu’, guardonat dins de la categoria de 3r d’ESO.
Odi a l’estiu
Tot el món es torna boig quan aplega l’estiu. En certa manera els entenc, però si ells saberen el fàstic que li tinc a l’estiu… Per què? Doncs, fa uns anys estava en un campament d’estiu.
En aquell moment tenia molta por d’anar al servei jo a soles i més per la nit. Però un dia em vaig despertar amb ganes de anar al servei.
Em vaig alçar i vaig trobar una xiqueta prou menuda amb la bata de dormir que ens donava el campament, vaig fer una salutació amb la mà però es va quedar immòbil. Jo tenia ganes de lliurar-me d’una càrrega líquida, així que no tenia temps per a conversar, i més a eixes hores. Quan vaig tornar, un monitor m’havia escoltat i em va conduir fins a l’habitació. El que em va estranyar va ser que no vaig veure a la xiqueta ni al tornar a l’habitació ni al matí.
El campament es va acabar i uns mesos després la meua mare em va ensenyar una notícia que m’impactà: l’home encarregat d’aquell campament va resultar ser un assassí, concretament d’una xiqueta prou menuda. En la notícia deia que la va matar ofegant-la, després va anar al pati del seu campament i la va enterrar.
Vaig estar tot el dia pegant-li voltes, tant que no vaig poder dormir, i, aleshores de sobte m’entraren unes ganes enormes d’anar al servei.
Quan vaig eixir de la meua habitació, la vaig vorer de nou. Aquesta vegada, ignorant les meues ganes, em vaig fixar més en ella. Era menuda, portava una bata blanca i un llarg cabell negre, igual que els seus ulls; també em vaig fixar en una gran marca que tenia a tot el coll. Em mirava fixament, però sense mostrar cap emoció. De sobte, va assenyalar la porta del servei i les meues ganes s’incrementaren de sobte. Vaig haver d’anar corrent i, quant vaig tornar, ja no hi era.
Des d’aleshores, cada nit d’estiu es repeteix de la mateixa forma, vaja on vaja, i si penseu que alguna vegada podria anar acompanyat, doncs ja ho he intentat, però sols jo la veig.
Ja saps l’odi a l’estiu que tinc i ja saps que si veus una xiqueta per la nit amb bata blanca, no podràs desfer-te d’ella fàcilment.
