Seguint amb les activitats proposades per la Comissió d’Activitats Extraescolars del CEM. L’alumnat de primer d’ESO i tercer d’ESO han elaborat una sèrie de relats amb la temàtica de la Fira de Castelló.
El següent relat és de Carmen Gilabert Morenilla, alumna de primer d’ESO del Col·legi «Santo Domingo».
LA FIRA MÀGICA
Carla i David són germans, encara que no ho pareguen. Ella és una xiqueta divertida, simpàtica i sempre vol passar-ho bé, en canvi, ell és un xiquet un tant reservat.
Aquesta història comença quan una fira màgica arriba per primera vegada a Castelló, moment en què els xiquets arriben al poble.
– Desperta Carla, desperta. Li va dir David per la matinada a la seua germana.
– Què vols David? No veus que són les quatre del matí? Despertaràs els pares.
– Vinga Carla, ens n’hem d’anar, tornarem abans que els pares es desperten, però necessite ensenyar-te una cosa.
– Espere que no tardem molt…
Els dos germans eixiren per la finestra de la seua habitació. Carla seguia el seu germà, mentre ell pareixia tindre molt clar on anava. Després d’uns vint minuts caminant, David es va parar en una plana grandíssima, al mig del camp.
-Ja estem. Va dir David.
Carla es va quedar sorpresa al veure que era una plana enorme, rodejada d’arbres, però que no hi havia ni una pedra.
– Què dius David? Ací no hi ha res, serà millor que tornem a casa.
-Espera Carla. No és com penses.
David es va aproximar a un arbre i va agar una rama menuda. De sobte, Carla va començar a veure-ho tot borrós i David li agafà la mà. Va començar a veure més claredat, llums, colors, olors dolces, xiquets i xiquetes… estaven en una FIRA.
– T’agrada? Va preguntar David.
– Com has fet que aparega una fira???
– Jura’m que si t’ho conte no li ho diràs a ningú…
– T’ho jure.
I David li va començar a contar que des del moment en què es van mudar al poble va fer unes amistats un tant misterioses i que li contaren de l’existència de la Fira i que l’únic que no podia fer per poder-la vore era contar-li-ho a ningun adult.
Carla li va jurar que no ho contaria i després es passaren tot el temps, fins que va ser hora de despertar-se els pares, jugant, corrent, menjant cotó-en-pel…. Passant-ho com a xiquets!
Carmen Gilabert Morenilla
Col·legi «Santo Domingo».
