- INFORMACIÓ -

 

Des de la Regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al II Concurs de relats breus de Fira.

PUBLICITAT

Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.

Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2021, esperem que vos agraden.

Iraida Barajas Murcia, amb el relat ‘Una atracció de fira’, guardonada dins de la categoria de 4t d’ESO.

UNA ATRACCIÓ DE FIRA

Azahara estava arreglant-se una mica. Havia quedat amb els seus amics, encara que segurament res d’això serviria, perquè l’única llum que il·luminava els carrers, a part de la lluna, eren els fanals del lloc. La fira havia arribat. Aquells dies eren els seus favorits de l’any. Sempre quedava amb la colla de sempre per a anar a passar-ho bé. Ella solia centrar-se en els llocs de menjar, i fins i tot seleccionava quins dies menjava dolç i quins salat. Mentrestrant la majoria dels seus amics pujaven a arriscades atraccions buscant una pujada d’adrenalina.

Aquell dia era diferent a la resta. Portava dos anys sense acudir per les restriccions d’una pandèmia que ho havia paralitzat tot. Estava realment decidida, acompanyaria els seus amics a la fira i resava per no vomitar a mitja atracció. Havia pres una lleu precaució i no havia menjat abans d’anar-hi; encara que això també era per a poder menjar més després. Va arribar al lloc acordat a l’hora punta; alguns ja s’hi trobaven, mentre la resta van tardar un parell de minuts a arribar. No era d’estranyar, ja era rutina per al seu gran grup. Va reconéixer immediatament els diferents sons i olors que provenien de les atraccions. Un lleu somriure va aparéixer en la seua expressió. Va fixar la seua mirada en el seu millor amic, Dereck. Els dos anaven davant de tots. Eren els més emocionats per aquella festivitat.

—Seguisc sense creure que vages a pujar amb nosaltres.—Li va comentar el seu amic amb un clar to de burla, davant el vaivé del vaixell pirata.

—No recorde haver dit res d’això.

Ella va tractar de fer broma per a fugir de la situació. Dereck va llegir les seues intencions i li va passar un braç pels muscles, agupint-se lleugerament per a quedar a la seua altura.

—Ni se t’ocórrega fugir, a més, tal vegada podríem aconseguir que el teu volgut ‘’crush’’ entre amb tu a la gàbia del vaixell.

El xic parlava d’Abigail, una bufona bruna que s’havia unit a ells per a anar a la fira, per qui sentia atracció des de feia quasi un any. Azahara es va enrojolar lleument, manant callar al seu amic amb un simple gest.

—Si realment ho aconsegueixes pujaré al vaixell pirata i a tot el que vulgues.-Va proposar la pellnegra, penedint-se quasi immediatament en veure el somriure de Dereck.

—Repte acceptat.

I just amb això va saber que havia dictat la seua pròpia sentència, ja no sols per les atraccions de risc de la fira, si no per la perillosa atracció en què es transformaria la seua ‘’crush’’ Abigail.

Van estar passejant pels voltants en grup, només per a veure que res havia canviat i per administrar els diners en les atraccions on anaven a pujar. Els preus havien pujat d’una forma bastant escandalosa, i molts no portaven més de 20€ damunt. Sorprenentment per a Azahara, al seu amic no li va costar molt d’esforç convéncer Abigail que pujara amb ella a l’atracció, i els seus nervis havien estat a flor de pell fins a aquell moment. Tots van donar els diners de l’entrada a Hugo perquè comprara la de tots i que no hagueren de fer una multitud enfront del temut vaixell. I va arribar el moment, tots es van disposar a puja-hi. Ningú va tindre la intenció d’acostar-se a Abigail i Azahara. Tots sabien que entre elles passava alguna cosa; però igual que en tot, tots s’adonen, menys les implicades.

Estava nerviosa, sentia com la suor li baixava per l’esquena. Quan va entrar a la cel·la, es va apegar ràpidament a un extrem. Va baixar la mirada cap a baix, i en veure l’altura a la qual estaven, va començar a marejar-se.

—Sent que hauria de baixar d’ací.-Va murmurar, abans de sentir una mà en el seu muscle, que li va fer girar-se.

—Anem, segur que et divertiràs al final, m’asseguraré d’això.

Li va somriure Abigail després d’aqueixes paraules, i ella va pensar que el seu cor faria un tomb. La seua expressió s’havia congelat amb cara de sorpresa.

—I si tens molta por, pots agafar-te a mi, no et preocupes.

Va continuar parlant, i Azahara va aconseguir la seua mà per a entrellaçar els seus dits en un impuls de valentia.

– Ara sí que moriré- pensà, mentre un somriure ximple es va dibuixar en la seua cara.

—Moltes gràcies, Abigail.

—Pots dir-me Abi- va assentir, just abans que l’atracció es posara en marxa i instintivament, va estrényer-li la mà pels nervis.

El viatge va durar 5 minuts, durant els quals no va estar segura de la seua pròpia existència. La sensació havia sigut increïble, però al final es va començar a marejar una mica i quan va baixar, va haver d’anar corrent a uns arbres pròxims per a vomitar. Per sort, algú li havia sostingut el pèl per a no embrutar-se i després Abi la va acompanyar per alguna cosa de menjar.

—Ha sigut més divertit del que pensava.

—Què ha sigut divertit?—Va preguntar Azahara, oferint-li una mica de cotó de sucre.

—Estar amb tu tota nit, hauríem de fer-ho més sovint—Azahara no va poder evitar somriure. —Mai més utilitzes una excusa per no parlar amb mi—Li va tirar en cara Abigail en broma.

—Promet que no tornarà a passar.—sentencià mentre li sostenia el pal del dolç.

—Moltes gràcies per això de hui.—Li va donar un bes en la galta, abans d’allunyar-se.

La fira continuava sent la seua festivitat favorita i aquella any, encara més; s’havia convertit en un ambient màgic on tot podia passar. Això sí, ara li devia un favor a Dereck que compliria amb gust. Res podia destruir el que havia nascut aquella nit de fira.

Guanyadors dels II concurs de Relats Breus de Fira 2021

- PUBLICITAT -