CN | Maria
Ni estem en la secció de paraules, ni açò vol ser un refregit, perquè no em diran vostés que no és contundent la paraula: “Refregit”, que voldrà dir tornat a fregir, generalment per a consumir-se, per necessitat?, per què va sobrar?, per què ens agrada molt i en fem expressament perquè sobre?, doncs a tot que no, perquè no és un refregit. Si ens acompanyeu vos expliquem un poc per què.
Tornem a posar, com si d’una secció fitxa es tractara, una sèrie d’articles ja publicats, que el o la fidel seguidor/a de Castelló Notícies ja coneix des de fa alguns anys encara que seua és la decisió de tornar a veure’ls, ninguna persona està obligada, però veient el comportament d’aquests articles ens fa pensar que no desagraden, sinó tot el contrari, i més sabent com varen nàixer, com es feren i l’impacte que tingueren.
Pensar què oferiràs als teus lectors, és dur, tenir una idea i poder portar-la endavant és un goig, veure-la publicada, ja no et dic. Com si d’un ritual es tractara, has de repassar-te els escrits, comprovar que els vídeos funcionen, però el més satisfactori és el moment de demanar, altra vegada permís als protagonistes, mai una negativa, sempre dispostos, damunt d’haver-los molestat, d’haver envaït la seua intimitat, d’haver estat allí fent, mentre treballaven, en les vegades que hem de dir: “Natural, tu natural, com si no estiguérem”. I pense, ho he de fer bé, per mi, per elles, per totes. Perquè jo volia mostrar alguna cosa, i que resultara interessant i agradable, al temps que no molestara a qui me l’oferia. Doncs bé, assolides eixes premisses i decidits a tornar a publicar-ho, adverteixes que s’incorpora un nou motiu, el lector o lectora nou/va que res d’açò coneix, sí que em preocupa, explique per què, i és que tot escrit, cada foto publicada, té el seu context, i pot ser ara els escrits tinguen alguns girs, que potser no els captem amb la intenció en què varen ser posats.
Quan passàrem Pasqua als balcons, confinats i sense experiència, i dèiem que: havíem d’eixir millors persones del confinament, no sols individualment sinó com a poble, què dic? com a gènere, ho recordeu?
Perquè anàvem a canviar, perquè aplaudíem als sanitaris, als policies, als dels tractors que desinfectaven, primer la salut, després l’economia, venia un pas endavant i decidit de la humanitat, i és que quan ens posem a extremar, no hi ha qui ens guanye. Res d’això ha vingut, res d’això esperem, i el panorama està molt difícil de definir, continua pujant el preu de les coses, el menjar, els combustibles, perquè la pandèmia, que no ha acabat, la continuem notant per ací, perquè hi ha una guerra en dansa, i millor serà si no ens atropella, i acabe amb aquesta relació de coses que no voldria, però sentir-les tan a prop, condicionen.
Celebrem, doncs, aquestes festes, els creients perquè creuen i la resta perquè la major part de les coses que farem estaran relacionades amb passar el temps amb els amics o amb la natura, actuem amb pulcritud i divertim-nos bona cosa, res és exclusiu de ningú, a no ser que et puga mostrar una escriptura.
I com que de mostrar es tracta ací estan si de gust et venen els vídeos que confeccionàrem a un forn artesanal i a una casa particular, amb el mateix resultat, unes suculentes mones elaborades, amb tots els ingredients necessaris, i un que mai destaquem, “generositat” de deixar-nos entrar a la seua privacitat, i mostrar-se a tots, com si tota la vida ho hagueren practicat, no el fet de fer les mones, sinó deixar-se fotografiar, i arribats ací també diré: “gràcies” als qui compartiren eixes fotos de pasqua, que com el vi bo, al pas del temps va millorant.
No, no és un refregit, i cada any ho veiem d’una manera, i ara les gràcies són per a tu, pel teu interés, la teua complicitat i la teua paciència.
