Per Eva Remolina / AMIC
Aquesta és la frase més escoltada el Dimecres de Cendra (dies cinerum), que enguany, i sota la peculiaritat de la pandèmia, se celebrarà el pròxim 17 de febrer. Amb aquesta jornada inicien els quaranta dies de la Quaresma. És per tant, per als creients, un dia de dejuni i abstinència a partir dels catorze anys.
El ritu de la imposició de les cendres es remunta als primers segles del cristianisme. En aquell temps, s’aplicaven llançant-les sobre els caps dels fidels abillats amb un hàbit. En l’actualitat, és el sacerdot després de l’homilia, quan l’aplica en el front, traçant una creu. Aquesta cendra, s’aconsegueix a partir de la crema dels llorers i palmons beneïts del diumenge de Rams de l’any litúrgic anterior, que posteriorment es ruixa amb aigua beneïda i s’aromatitza amb encens. Es recomana que després de ser aplicada, no es netegi ni es retiri, fins que caigui per si sola.
La paraula cendra prové del llatí CINIS, que significa producte de la combustió d’alguna cosa. De seguida, va prendre l’adopció del significat de Mort, Caducitat però també de penitència i humilitat. La cendra per tant simbolitza la mort i ens recorda que algun dia morirem i que el nostre cos acabarà convertint-se en pols.
Enguany a causa de la Covid, des del Vaticà s’ha emès un comunicat en el qual s’informa dels canvis que afectaran a aquesta celebració. En aquesta ocasió, veurem al sacerdot dir una sola vegada la frase en veu alta, i més tard, proveït de la corresponent mascareta i després d’haver-se netejat convenientment les mans, aplicarà la cendra als fidels que s’acostin fins ell.
