Acaba d’eixir publicat el nou llibre de Quique Arenós, “La Bíblia vista amb humor”, una obra deliciosa i divertida que ens ajuda a endinsar-nos, amb humor, en el tresor insondable que és la Paraula de Déu.
Dibuixant des de fa 63 anys, Quique Arenós, que ha publicat milers dels seus dibuixos en sis diaris i en més de cent revistes, ens convida a redescobrir i a aprofundir, en clau d’humor, l’Antic i el Nou Testament. I és que l’humor no està renyit amb la Sagrada Escriptura. Al contrari: l’humor (que rima amb amor) ens fa comprendre millor la Paraula de Déu. Un Déu que no és un ancià, amb llargues barbes i amb cara de pocs amics, com de vegades ens l’han presentat, i sempre malhumorat. Déu, com ens el mostra Quique Arenós, és el Déu del somriure i, fins i tot de la rialla.
L’agost de 2018, en una trobada amb jesuïtes irlandesos, el papa Francesc els deia: “Hem de treballar perquè es comprenga bé la frescor de l’Evangeli i la seua alegria”. Perquè, continuava el papa,“Jesús va vindre a portar-nos l’alegria, no una casuística moral”. I el papa afegia encara: “Cada matí rese la pregària de Sant Tomàs More, demanant el sentit de l’humor. Nosaltres hem de tindre aquest sentit”.
Nascut a la ciutat Vila-real, a la Plana Baixa, Quique Arenós, que començà a publicar els seus acudits el 1956, ha rebut entre d’altres, el premi Saló Nacional de l’Humor, a Ciutadella, el 1971, l’Olimpíada Internacional de l’Humor, a València, el 1972, el Premi Mingote, a Madrid, el 2010 o la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat del País Valencià el 2010.
Els dibuixos de Quique Arenós ja formen part d’una gran quantitat de revistes, com Saó (amb més de 5000 acudits publicats) o també a les publicacions del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, amb acudits sobre l’Antic i el Nou Testament i encara a Catalunya Cristiana i a Vida Nueva, Familia Cristiana, Más i Hogar 2000. Quique Arenós també ha col·laborat amb els seus dibuixos als diaris Ya, amb més de 2500 acudits, Pueblo, Aragón/Exprés, Las Provincias, Mediterráneo, amb més de 10000 originals, o Valencia Fruits.
Quique Arenós, mestre de primària durant 41 anys, començà a publicar els seus acudits el 1956 i des d’aleshores no ha parat de mostrant-nos el seu art, fet sempre des del respecte i la ironia, amb una gràcia que fa nàixer en el lector, el somriure o fins i tot la rialla. Quique Arenós també ha publicat els següents llibres: Sin censura eclesiástica (1974), Sálvese quien pueda (1993), Castelló(n) (1995), Molt Fràgil (2000), Pobres ricos (2001), Tico el agnóstico (2004), De norte a sur (y Dios en medio) (2007), La escuela vista con humor (2011) y Quique 60 anys dibuixant humor (2016).
La seua obra, extensa i molt apreciada, la podem trobar als museu de Feno (La Corunya), al de Castillo de Larrés (Osca) i al museu de l’Humor Dulcinea del Toboso (Toledo). A més, també hi ha un mural de 25 per 15 metres, d’un acudit seu a Vila-real, la seua ciutat natal.
A la Bíblia hi ha alguns capítols que ens parlen de la joia, de l’alegria i fins i tot del riure. Encara que també de la tristesa.
Ja al llibre del Gènesi, quan Déu s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré i li prometé que la seua esposa Sara (d’edat avançada) tindria un fill, aquesta “rigué per dins” (Gn 18:12.15).
És veritat que a vegades la tristesa és elogiada per damunt de l’alegria, com podem veure en algun capítol del llibre de l’Eclesiàstic: “Millor la tristesa que la rialla” (Ecli 7:3).
Però a la Bíblia també trobem, i més freqüentment del que podríem pensar, que l’home benaurat és aquell que no és turmentat per la tristesa: “Feliç l’home que no ha relliscat amb la boca i que no és turmentat per la tristesa”. (Ecli 14:1). I també: “No t’abandones a la tristesa” (Ecli 30:21). I encara: “la joia del cor és la vida de l’home, i l’alegria de l’home li allarga els dies” (Ecli 30:22). I finalment: “anima el teu cor i allunya la tristesa, que la tristesa n’ha perdut molts, i no fa cap profit” (Ecli 30:23).
També els salms ens encoratgen a l’alegria. Així el salm 18 afirma que “els preceptes del Senyor omplen el cor de goig” (Ps 18:9), i el 50 ens crida al penediment, a la conversió, i per això mateix, al goig que naix del perdó (Ps 50:10,14) que trobem per la misericòrdia de Déu. Un Déu que perdona els pecats dels hòmens i que ens crida a la joia, com trobarem a la paràbola del fill pròdig. També el salm 65 proclama que Déu “és la nostra alegria”. I el 121 és tot ell un cant d’alegria per als qui s’adrecen a Jerusalem, la ciutat santa: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor” (Ps 121:1). Finalment, pel que fa al Salteri, i per posar només uns exemples, en el salm 125 també trobem un cant de joia pel retorn de l’exili: “Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni; la nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles” (Ps 125:1-2). Per això si l’exili va ser un temps de dolor i de sofriment, el retorn a Israel es va convertir en un camí de goig: “Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. Eixien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor, i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes” (Ps 125:5-6).
Pel que fa al profeta Isaïes, també ens transmet l’actitud del goig, de l’alegria, d’una manera semblant al salm 121: “Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa per ella, tots els qui l’estimeu! Estigueu ben contents amb ella, tots els qui porteu dol per ella!” (Is 66:10). I una més endavant aquest profeta de l’alegria i del consol, encara diu: “A Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos” (Is 66:13-14).
Però és a l’Evangeli, una paraula que significa “Bona Notícia” i també, “Notícia joiosa”, on trobem diversos versets on la Paraula de Déu ens mostra la grandesa de l’alegria. Això ho trobem sobretot a l’Evangeli de Sant Lluc, l’evangelista de la joia. Així, quan l’àngel anuncià a Maria que seria Mare de Déu, la saludà amb el: “Déu te guarde, plena de gràcia” o també en algunes traduccions: “Alegra’t plena de gràcia” (Lc 1:28). I quan Maria visità la seua cosina Elisabet, Joan el Baptista, encara al si d’Elisabet, “saltà d’alegria” pel trobament de les dues mares, Maria i Elisabet.
També en l’anunci del naixement de Jesús als pastors, aquest evangelista posa en boca de l’àngel aquestes paraules plenes de joia: “No tingueu por: vos anuncie una gran alegria, que ho serà per tot el poble” (Lc 2:10). I encara, Sant Lluc, en les benaurances, proclama feliços els qui ploren, “perquè riureu” (Lc 6:21).
Un text especial pel que fa a la joia és el capítol 15 de Sant Lluc, amb les tres paràboles de l’alegria: l’ovella retrobada (Lc 15:3-7), la dracma perduda (Lc 15:8-10) i el fill retrobat (Lc 15:11-32). Aquestes tres paràboles estan amarades de joia i de goig pel fet que en tots tres casos, l’evangelista ens convida a la joia pel trobament del que s’havia perdut.
Pel que fa a l’Evangeli de Sant Joan, Jesús promet als seus deixebles que després de la passió el tornaran a veure i per això, “el vostre cor s’alegrarà, i aquesta vostra alegria, no vos la prendrà ningú” (Jo 16:22).
També a la Carta als Filipencs hi ha una referència ben explícita al goig, a la joia. I és que Pau encoratjava els cristians de Filips a fer “complet el meu goig”, si vivien compartint el que eren i el que tenien per fer créixer entre ells la caritat i la concòrdia, allunyant-se de les rivalitats i de la vanaglòria. També en aquesta mateixa carta, Pau exhortava els filipencs a alegrar-se en el Senyor (Fl 3:1) i per això mateix, a viure contents, a fer l’experiència de la joia per la proximitat del Déu que ens salva. D’ací que l’Apòstol repetisca de nou aquest desig que els cristians de Filips visquen el goig d’esperar el Senyor: “Alegreu-vos sempre en el Senyor; ho repetisc: alegreu-vos…el Senyor és a prop” (Fl 4:4).
En un món amb dificultats de tota mena, amb entrebancs i problemes, amb l’odi i les enveges entre hòmens, pobles i cultures, amb mirades tristes i cansades, pense que els dibuixos de Quique Arenós (que el papa hauria de conèixer), són com un aire fresc i nou que ens empelta d’esperança.
Mossèn Ballarín, al programa de TV3 El convidat, del 13 d’octubre de 2010, coneixedor de la situació actual que viu la nostra societat, volia que l’Església no fóra “tan avorrida” i per això demanava “que Déu concedisca a l’Església una cosa que Ell té infinitament, que és sentit de l’humor”.
Jo crec que els dibuixos de Quique Arenós transmeten aquest sentit de l’humor tan necessari per a viure amb salut. Per això els acudits d’aquest llibre, són un bon antídot contra la tristesa i contra el mal humor, tan freqüents en el nostre dia a dia. D’ací que a la catequesi de les parròquies i en les reflexions dels preveres per preparar les homilies, aniria molt bé comentar i compartir el sentit d’aquests dibuixos que ens omplen d’alegria i de bon humor.
Pense també que els acudits de Quique Arenós són com la pregària de Sant Tomàs More, perquè expressen, amb bon humor, “la frescor de l’Evangeli i la seua alegria”, com digué el papa Francesc als jesuïtes irlandesos. I si, com digué el papa Francesc el Nadal de 2019, Jesús és el “somriure de Déu”, Quique Arenós, amb aquests acudits, ha sabut mostrar-nos aquest somriure, així com l’alegria i la joia d’aquest Déu, que en Jesús s’ha fet proper i ha vingut a fer camí amb nosaltres. Un camí d’esperança, un camí per retrobar aquell somriure que ens fa hòmens i dones capaços d’albirar un horitzó nou. Els acudits de Quique Arenós ens treuen el mal humor i, fins i tot, el cansament. Per això propose que cada dia al matí, com el papa, al mateix temps que resem la pregària de Sant Tomàs More, fem una mirada a un o a dos dels excel·lents dibuixos de Quique Arenós, per afrontar el dia, malgrat tot, amb il·lusió, amb bon humor, amb ganes de viure.
Quique Arenós, com escriu el seu fill Pau, “mai va ser un capellà (encara que alguna vegada el van confondre amb mossèn Ballarín)”. Quique és, continua el seu fill Pau, “un revolucionari amb una visió crítica de la cúria, els bisbes i la hipocresia”. Per això “molts bisbes s’ennuegaven amb els melindros sucats al cafè amb llet, quan llegien Vida Nueva”, que portava els dibuixos de Quique.
El papa Francesc, amb el seu sentit de l’humor tan característic, ens ha regalat diversos documents caracteritzats tots ells per la joia o l’alegria: el Goig de l’Evangeli, l’Alegria de la veritat, Alegreu-vos i celebreu-ho o encara, l’Alegria de l’amor. I és que com un dels dons de l’Esperit, el goig o la joia hauria d’estar més present en la nostra vida i en la vida de l’Església. Per això els cristians tenim la missió de fer nàixer l’alegria en els nostres cors, enmig d’un món ple de tristesa, d’injustícies i de llàgrimes.
És evident que llegint aquest llibre (publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona), els problemes quotidians no desapareixeran. Seran els mateixos de sempre, els mateixos que abans, però sabrem enfocar-los (i afrontar-los) d’una manera diferent. I sense deixar que ens aclaparen, sabrem veure les dificultats de cada dia amb optimisme i amb confiança en Déu, en els altres i en cadascun dels qui mirarem aquests suggeridors i bells dibuixos, que ens mostren el rostre bondadós i somrient del Déu que en Jesús s’ha fet un dels nostres.
