Les mascaretes han de ser de la grandària de la cara, regla que serveix per tots; però que resulta crítica en el cas dels nens. El truc de fer una creu per a adaptar-la millor a les orelles és un error, perquè deixem una zona oberta en la galta, i no compleix el paper de protecció necessari.
Per eldiario.es / AMIC
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) assegura que només per treballar gastarem 24 euros al mes en mascaretes quirúrgiques, sense comptar caps de setmanes o la resta del dia. La despesa és considerable, i en una família amb diversos nens, encara es dispara més.
Sembla lògic valorar les mascaretes tèxtils com una opció i de fet, són les que el Ministeri de Consum recomana tant per nens com per adults sans. Però això sí, han de comptar amb el codi o norma espanyola UNE 0065 que indica que són reutilitzables i que compleixen els estàndards de qualitat. Aquestes mascaretes solen estar fabricades d’una o diverses capes de tela que cobreixen boca, nas i barbeta, i tenen un arnès que envolta el cap o se subjecta en les orelles.
Eviten el contagi, però no basten: cal completar-les amb el distanciament físic i higiene, recomanades per a frenar l’expansió de la covid-19. Però encara que siguin reutilitzables, no són eternes: hi ha mascaretes de vuit, deu i fins i tot de 20 rentades. Però a partir d’aquí, cal rebutjar-les. A més, les rentades han de seguir estrictament les indicacions del fabricant. No cal caure en la temptació de rentar-les més vegades del que indiqui la seva etiqueta, ni d’utilitzar més quantitat de detergent o un producte diferent del que s’indiqui, per molt que ens sembli que desinfecta més. El motiu: podem inutilitzar l’efecte protector dels filtres.
Això és així, perquè la majoria d’elles contenen components plàstics, similars als de les mascaretes quirúrgiques, pel que, si utilitzem un producte molt agressiu, podem anul·lar la seva finalitat.
