En este bell itinerari podem diferenciar dos paisatges, per una banda l’espectacular trànsit pel curs sinuós del Riu Grande, de l’altra, els alts sobre la seua conca que obren el paisatge als dilatats horitzons.
Seguint per la seua llera el briós i solitari canyó calcari, acompanyats per l’aigua i la vegetació acollida a la humitat i l’obac, refugi del freixe, ens retrobem amb la naturalesa assossegada.
I com a colofó final d’esta excursió, l’abric de Voro, crònica artística de la prehistòria d’aquells grups humans vinculats a la seua subsistència dura a l’atzar de la caça.
Podem veure figures d’animals i homes, però sobretot un xicotet fris de quatre arquers, finament dibuixats, que executen, segons sembla, un ritual de dansa guerrera, de sorprenent mobilitat. El motiu fosc i indesxifrable de les pintures permet la suposició de ritus màgics, de conjur davant la caça i els seus territoris, i també, la suggestiva hipòtesi de l’art per l’art.
