Parlar de la Guerra Civil és, encara ara, una faena complicada. La guerra va ferir els castelloners, físicament o simbòlicament i el dolor ha fet que no vullguen parlar-ne. Aquells que no visquérem la guerra, ni la postguerra, els que tinguérem la sort de nàixer ja en democràcia, hem aprés la Guerra en els llibres de text, coneixem els grans noms, les grans batalles, el cartellisme i el trasllat de les obres del Museu del Prado, el bombardeig de Guernica, Paracuellos, la batalla de l’Ebre i la defensa de Madrid, però en canvi desconeixem la guerra més pròxima, la que es va lliurar als nostres pobles, la guerra protagonitzada pels castelloners.
Els episodis de la guerra a Castelló s’han contat a casa, els hem anat descobrint entre evasives a preguntes i frases en veu baixeta, en xiuxiuejos amb por de ser escoltats i malinterpretats. Però ara, quasi 80 anys després del final de la guerra, ja no hi ha pors, vivim en una societat que respecta totes les opinions, i totes les històries s’han de conéixer. Som conscients que ens acusaran de voler obrir velles ferides, però sabem que no obrim res, perquè les ferides mai s’han tancat: el silenci i la por són mals cicatritzants.
¿En què estem treballant?
Malgrat que sabem que hem fet tard a moltes històries, pensem que és el moment per a que Castelló mire a les seues andanes i rebusque en les històries familiars, iniciant ara una investigació en la qual volem que els castelloners ens conten com visqueren la guerra o com la visqueren els seus familiars. Unes històries, uns relats que no trobarem a cap llibre, però que considerem que els castelloners deuen trasmetre com un acte de responsabilitat amb la nostra història. En la investigació no jutjarem els fets, només volem que els testimonis queden a l’arxiu municipal per tal que els castelloners puguen conéixer la seua història abans que la informació es perda i les històries queden silenciades per sempre. Es tracta, doncs, de conéixer com es va viure la guerra a casa nostra, a casa vostra, sense qüestionar les decisions polítiques de cada família ni entrar en debats, només volem conéixer la informació per a conservar-la.
L’objectiu d’esta investigació no és altre que facilitar la creació d’un arxiu local sobre la Guerra Civil. Amb aquest propòsit s’esta localitzant i inventariant la documentació del periode relativa a Castelló que es troba dispersa a diferents arxius, però volem anar una miqueta més enllà i des d’estes línies volem fer una crida per a la recuperació de documentació, però també per a reconstruir la història a partir dels relats personals dels castelloners. Per això, la nostra investigació treballa en dues línies:
1. Localitzar i catalogar la documentació relacionada amb Castelló dispersa en diversos arxius.
2. Iniciar un arxiu audiovisual amb les narracions de la guerra des del punt de vista dels castelloners.
Com podeu participar?
Documents. ¿Conserveu fotografies? ¿Cartilles de racionament? ¿Alguna carta? ¿Algun document de la guerra? Si és així, ens el podeu facilitar; ens encarregarem d’escanejar-lo, catalogar-lo i contextualitzar-lo perquè passe a formar part de l’arxiu de la guerra.
Testimonis. ¿Vas viure la guerra o la postguerra? ¿Algun familiar teu va participar en la guerra? ¿Fóreu represaliats per una part o l’altra? ¿Allotjàreu a casa exiliats, carabiners o milicians? ¿Contaven a ta casa alguna història de la guerra de la qual tens un record molt vívid? ¿Alguna cançó? En este cas, farem una gravació de veu o audiovisual d’allò que ens vullgues explicar sobre la guerra o la postguerra, i ho catalogarem per a l’arxiu local.
Sabem que malgrat el temps passat, parlar de la guerra no és fàcil, però creiem que cal conservar la documentació i els testimonis de les dues parts per a poder recompondre la nostra història de la forma més objectiva possible. Este ha de ser un projecte en què ens hem d’implicar totes i tots per tal de recuperar la nostra història; per la qual cosa, si tens documentació, objectes o vols deixar el teu testimoni, posa’t en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic castelloenguerra@gmail.com, o passa’t per l’arxiu municipal dilluns i divendres de 16:30 a 19:00h.
Moltes gràcies!
Núria Gregori
