És el que li està passant al PP després d’anys de “glòria”, quan els dirigents d’aquest partit es pensaven que la festa no s’acabaria mai i que continuarien governant el País Valencià (com si fóra el seu “cortijo”), pels segles dels segles. Estaven tan convençuts d’això (amb Terres Mítiques, Aeroport de Castelló, Fórmules 1 i Ciutats del Cinema i de la Luz), que el Sr. Ricardo Costa, que va ser secretari general del PP al País Valencià, ho deia, eufòric, amb aquestes paraules: “En el PP la fiesta no se acaba nunca”.
Eren els anys “gloriosos” on els dirigents del PP eren amos de la Generalitat, de les diputacions valencianes i de la majoria dels ajuntaments del País Valencià. Estaven tan emborratxats per l’èxit, que fins i tot el Sr. M. Rajoy deia en un míting a València: “En este partido se puede confiar y donde nos han dejado gobernar como en Valencia y en la Comunidad Valenciana, las cosas han ido como en ningún otro sitio”. I també: “Yo quiero que lo que ha pasado aquí, pase en muchos otras regiones de España”. I això sí que ho va encertar el Sr Rajoy, perquè al “festum” que hi havia a d’altres comunitats autònomes governades pel PP, també (com al País Valencià) li va seguir un “pestum”, amb regidors imputats i amb els casos Palma Arena, Bárcenas, Nóos, Lezo, Gürtel i Imelsa, passant per Brugal, Bànkia, Rabassa, Emarsa, Fabra, Valmor Sports, Torrevella, Cooperació o Taula.
Eren les festes dels dirigents valencians del PP, que uns anys després van quedar imputats i fins i tot condemnats per l’espoli i les comissions obtingudes. I és que, com recollia el diari ABC, “la Comunidad Valenciana calcula que la corrupción ha costado 4000 millones”. Ara, a més, tenen el cas escandalós d’espionatge Kitchen, (el PP que espia el PP) amb l’aleshores totpoderós ministre Jorge Fernandez Díaz al centre de l’huracà.
I és que com ha afirmat recentment el Tribunal Suprem, el PP es va beneficiar dels negocis corruptes de la trama Gürtel, ja que aquest tribunal ha ratificat les condemnes de presó a 29 acusats, entre ells (amb més de 12 anys de presó), Francisco Correa, Pablo Crespo, Luis Bárcenas, Guillermo Ortega i Rosalía Iglesias. El Suprem ha condemnat l’activitat de les empreses de Francisco Correa, que organitzava els actes del PP durant els anys que el Sr. José Mª Aznar va ser president del govern espanyol.
En aquest “pestum” caldria recordar també el superconseller del PP, Rafael Blasco, a la presó, l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra o l’exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, condemnat per prevaricació i falsedat documental. O el Sr. Alfonso Rus, l’exalcalde de Vila-real, Manuel Vilanova, condemnat a sis mesos de presó i a huit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació. O els Srs. Ricardo Costa, Víctor Campos, Vicente Rambla, Rafael Betoret, Sonia Castedo, J. J. Ripoll o Luis Díaz Alperi o la Sra. Milagrosa Martínez entre d’altres. O nou dels deu exconcejals de l’Ajuntament de València. O, com ens recordava el diari Levante el 16 d’agost de 2016, la Sra. Mª José Alcón, el seu assessor i el seu exmarit, que s’havien “enriquit amb comissions il·legals”. I l’equip de la Sra. Rita Barberà que “es va enriquir amb finançament irregular del PP”. O l’exalcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, que va ser condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació.
Molts dels dirigents del PP valencià o han passat per la presó o estan imputats o investigats degut a la seua cobdícia. I per això, tenia més raó que un sant el Sr. Borja Sémper, quan declarà que “hui el PP ha perdut l’empremta de l’honradesa” (El País, 19 d’agost de 2016).
I és que el cobejós de diner, no en té mai prou, ja que no recorden, mentre estan de “festum”, que l’home “va eixir despullat de l’entranya materna, i així se’n tornarà, com va vindre”. El cobejós és incapaç de pensar que “del que ha guanyat, no li quedarà res que puga endur-se” (Ecle 5:12).
Davant la corrupció demostrada per alguns dirigents del PP, aquest partit hauria de tindre més d’humilitat per reconèixer el que, des dels càrrecs públics s’ha furtat o malversat i no irritar-se, ja que hi ha proves contundents de dirigents del PP condemnats per una cobdícia detestable i falta d’honradesa.
¿Cal recordar a més, que el Sr. M. Rajoy posava l’exministre Jaume Matas com a exemple i model en l’acció de govern? I per això, dirigint-se a ell, volia “intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares”.
Els polítics han de lluitar contra el flagell de la corrupció i ser més humils. I no anar de prepotents per la vida quan hi ha dirigents del PP a la presó (o han eixit fa quatre dies) o imputats per suborn. És a dir, per cobdícia, per furtar.
El Sr. Borja Sémper, que va ser portantveu del PP al Parlament Basc, ja va dir (El País, 19 d’agost de 2016) que “L’ésser humà es pot convertir en un pocavergonya davant la temptació”. I encara, que “Hui el PP ha perdut la empremta de l’honestedat”.
Més val no caure en el “festum” per tal d’evitar el “pestum”, com li ha passat al PP, que amb la festa que no s’acabava mai, es va lucrar amb la trama Gürtel i ara ha passat de la festa a la fetor.
