- PUBLICITAT -

 

El dissabte passat dia 24, vaig participar a Barcelona en la Jornada que cada any organitza el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans. Enguany, amb una participació nombrosa d’un grup de preveres i de laics valencians, el tema del debat d’aquesta Jornada era el de la política i l’esperança.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda del P. Enric Puig, del Director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan i del cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Posteriorment el filòsof Josep Mª Esquirol va fer una glosa del bisbe Joan Carrera, fundador del Grup Sant Jordi, aquest any en que s’escau el desè aniversari de la seua mort. El professor Josep Mª Esquirol va subratllar tres aspectes importants del bisbe Carrera: la intensitat i la passió amb que va viure, el fet que va ser un home de raó i finalment el seu servei, que va ser sempre fet amb honestedat.

Després d’aquesta introducció hi van haver dues ponències, totes dues molt interessants, la primera del teòleg José Mª Castillo i la segona, del també teòleg, filòsof i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba.

El professor José Mª Castillo, que parlà sobre Jesús i el Regne, promotor d’esperança, definí l’esperança com un motor d’humanització i d’alliberament de les persones. José Mª Castillo subratllà la importància de l’esperança històrica i es preguntà quina esperança pot tindre l’Església en aquests moments. Per al Dr. Castillo, només és autèntica l’esperança que naix de la fidelitat a l’Evangeli. Per això denuncià el drama de l’Església, i és que a través dels temps ha marginat l’Evangeli, cosa que, com va dir, els cristians hem de reconèixer amb humilitat. Per al professor Castillo, l’Església ha fet de l’Evangeli un component més de la religió, centrada en el temple, els sacerdots, els rituals i les observances religioses. Si bé Jesús va ser un home profundament religiós, va ser també molt conflictiu per a la religió del temple i per això va acabar crucificat. El professor Castillo va insistir en que el centre de l’Evangeli és la seducció de Jesús, que ens acompanya en el camí de la vida. I no la religió ni tan sols la fe, que només són mediacions, però no el nucli de l’Evangeli. Per això el professor Castillo va destacar que quan Jesús cridà els apòstols, no els va preguntar què creien ni tampoc els presentà el seu projecte. Només els va cridar i aquests, seduïts pel Mestre, el seguiren. De fet, la fe dels deixebles era dubtosa i fràgil, com la del mateix Pere, però seguiren Jesús amb fermesa. Per això el professor Castillo es preguntava si als cristians se’ns reconeix pel seguiment de Jesús, és a dir, per la relació personal amb ell, que és com el cor de l’Evangeli. Tota la resta ha d’estar en un segon terme. És en Jesús que trobem Déu, com ho veiem quan el Mestre respon la pregunta de Felip: “Mostra’ns al Pare i no ens cal res més”. I és per això que Jesús li contesta: “Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare; com pots dir tu: mostra’ns el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i que el Pare està en mi?” (Jo 14:8-10).

Per al professor Castillo la religió naix d’una necessitat humana, per tal d’alliberar-nos de les pors o de les culpes i per això la religió posa els altres al nostre servei. Pel contrari, l’Evangeli naix de la generositat i de la misericòrdia i per això ens posa al servei dels altres.

PUBLICITAT

En aquesta dinàmica del servei, el professor Castillo ens va fer vore com els Evangelis sinòptics posen la institució de l’Eucaristia en l’últim sopar, mentre que l’Evangeli de Sant Joan posa el manament de l’amor fratern i el rentaments dels peus com a centre d’aquest passatge.

La segona ponència, del professor Francesc Torralba, tractà sobre la força de l’esperança i com entreveure possibilitats. Francesc Torralba començà admetent que vivim un temps de desencís i de cansament i per això mateix és difícil parlar d’esperança. Digué que l’esperança no és ingenuïtat, ja que ens fa vore les dificultats, a més de no amagar les contrarietats. L’esperança, segons el professor Torralba és una actitud interior que ens obri camins de confiança. A més l’esperança no la podem viure d’una manera aïllada o en privat, sinó que és per viure-la en comunitat, junts. Davant del “no hi ha res a fer” o del “tot està perdut”, l’esperança en fa creure que, pacientment, poden nàixer noves possibilitats i per tant pot nàixer allò que és nou, ja que el futur no està predeterminat, ni necessàriament s’ha de repetir el passat. Així ho veiem en els personatges de l’Antic i del Nou Testament, com Abraham, que en la seua ancianitat, Déu li donà un fill. O en Moisès, que amb l’ajuda de Déu, alliberà el seu poble de l’esclavatge. O en David, que malgrat ser el més dèbil, i només amb una fona a la mà, va vèncer Goliat. Certament que amb aquests personatges i amb d’altres, allò que humanament era impossible es va fer realitat i allò que era impossible, és possible, ja que Déu actua enmig dels hòmens. És l’esperança, com va dir el Dr. Torralba, que fa caminar el món, a més de ser també una crida a trobar l’altre, malgrat els riscos o més encara, assumint els riscos. Per això cada naixement d’un infant és una prova que l’esperança és més forta que la desesperació o que l’absurd.

Cal destacar, com he dit abans, que en aquesta Jornada es va fer present un nombrós grup de preveres i de laics valencians, del Grup de Seglars i Rectors dels Dissabtes i també de l’Oratori de Sant Felip Neri de València. Va ser Julio Ciges (dels Rectors i Seglars dels Dissabtes) qui en una breu comunicació explicà la tasca d’aquest grup, compromès amb la valencianització de l’Església Valenciana, tan castellanitzada encara. Aquest grup començà a formar-se fa 40 anys, al voltant dels preveres de parròquies obreres, amb l’intent i amb l’anhel de fer realitat l’opció pels pobres en una Església en eixida, com demana el papa Francesc. A més, aquest grup tan actiu, que es reuneix cada tercer dissabte de mes (i d’ací el seu nom) vol construir una Església més pròxima a la gent, sobretot als allunyats de la fe.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -