- INFORMACIÓ -

 

PUBLICITAT
És cert que a les muntanyes valencianes existeix una planta carnívora? Doncs sí, com també és cert que huí he anat a fotografiar-la, en un dia en què realment no reunia les condicions per desplaçar-se al lloc abrupte on habita, ja que estes últimes setmanes hem suportat un intens temporal de fortes pluges, deixant la serra amb els barrancs inundats.

Piedra de la Ventana. Barranco de la Hoz

Ha estat una ruta molt penosa, sortejant innombrables rambles amb aigua fins als turmells, gairebé sense indicis de sendera, de manera que molts trams els he hagut de realitzar pujant el vessant eludint el matoll mediterrani, que tots sabem les seues característiques de brancatge molt dur i espinós, assentat sobre un terreny pedregós que dificulta fins a l’extenuació el desplaçament que condueix als abrics calcaris on viu esta planta.

La quietud del matí a la solitud del Barranc de la Hoz, és interrompuda algunes vegades pel llunyà graznit aspre i estellat de les ralles amunt als cintes, que volant per sobre del meu cap hauran pensat que què és el que fa este boig pujant per estes parets. I efectivament, un poco de raó tenen, però era l’última oportunitat que tenia esta temporada per fotografiar la floració d’esta espècie, de manera que no havia de pensar en les dificultats.

Les plantes carnívores obtenen gairebé tots els seus nutrients mitjançant la captura d’insectes, en el cas de la pinguicula en viure a parets calcàries on escassegen els nutrients rics en nitrogen i fòsfor, indispensable per a la fabricació de les proteïnes de la planta, han de recórrer a una estratègia particular que consisteix a segregar, a través de les glàndules dels minúsculs pèls de les seues fulles, una substància ensucrada i enganxosa (mucílag) que atrau diversos insectes: mosquits, aranyes, arnes, formigues, etc. Un cop atrapats, els insectes comencen a moure’s per escapar i activen altres glàndules adjacents que segreguen més mucílag fent impossible la fugida de la presa. A partir d’este moment, les fulles produeixen uns enzims digestius que digereixen les parts toves de l’insecte a la mateixa fulla, convertint-les en un estómac extern. Més endavant es produeix una reabsorció dels fluids resultants de la digestió. Com que les glàndules s’activen una única vegada, les fulles han de ser renovades periòdicament per poder continuar este procés tan complex. Els enzims produïts no són capaços de pair l’exosquelet dels insectes atrapats, formats de quitina, per la qual cosa estos es converteixen en estructures buides després del procés de digestió i queden posats com a tals sobre les fulles.

Agrair de manera molt especial les indicacions del botànic d’ADENE Santiago Sanchez, gran coneixedor d’aquesta serra. Us deixo l’enllaç on ens parla de la pinguicula: adene.es/wp-content/uploads/2016/06/GRASILLA-nueva.pdf

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací