- INFORMACIÓ -

 

Aquest és el títol del Document Preparatori que l’Església ha ofert com un servei al camí sinodal, un text que el papa Francesc va aprovar el 24 d’abril de 2021, com l’itinerari per a la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes.

PUBLICITAT

El Sínode és una institució consultiva instituïda pel papa Pau VI el 15 de setembre de 1965 (per mitjà del Motu proprio “Apostolica Sollicitudo”), un òrgan que va nàixer en el marc del Concili Vaticà II, per ajudar el papa en el govern de l’Església, per mitjà dels seus consells. Des del 1965 s’han celebrat a l’Església 29 Assemblees del Sínode dels bisbes. Per altra part, els últims anys el papa Francesc ha donat una nova dimensió als Sínodes, amb la participació de tot el poble de Déu i no només dels bisbes sinó també de religiosos i laics, tant hòmens com dones.

El papa vol canviar la mentalitat dels bisbes conservadors

El text: “Per una Església Sinodal”, és l’instrument que servirà “per afavorir la primera fase d’escolta i consulta del Poble de Déu a les Esglésies particulars”, que ha tingut lloc des d’octubre de 2021 a l’abril del 2022.

El recorregut del Sínode és va iniciar al Vaticà el 9 i 10 d’octubre de l’any passat, mentre que el dia 17 del mateix mes s’inicià a les Esglésies diocesanes de tot el món. Així, al País Valencià, el 17 d’octubre de 2021 començaren aquest camí sinodal els cristians valencians de les diòcesis de Tortosa, València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant.

El recorregut sinodal tindrà tres fases que aniran de l’octubre de 2021 a l’octubre del 2023. La primera, la fase diocesana, ha tingut lloc entre l’octubre de l’any passat a l’abril d’enguany. La segona, l’anomenada fase continental, es realitzarà des del setembre de 2022 al març del 2023. Els treballs que es facen en aquestes dues fases, donaran lloc a dos Instrumentum Laboris diferents, abans de la fase definitiva, que serà la tercera, la universal, i que tindrà lloc l’octubre del 2023, amb la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes. Per això, com desitja el Document Preparatori, l’articulació de les diferents fases del procés sinodal “farà possible l’escolta real del Poble de Déu”.

El papa, com Jesús, servidor dels als altres

Amb aquest text, el papa convidava l’Església “a interrogar-se sobre un tema decisiu per a la seua vida i la seua missió”, per així impulsar la “comunió, la participació i la missió” de l’Església en aquest tercer mil·lenni.

Aquest camí, fins a l’octubre de 2023, “se situa en la línia de l’aggiornamento de l’Església proposat pel Concili Vaticà II”, un camí que, com diu aquest Document Preparatori, “és un do i una tasca”. I és que “caminant junts, l’Església podrà aprendre a viure la comunió” i així, “obrir-se a la missió”. Per això, enmig de diversos moviments immobilistes que qüestionen (i gairebé desautoritzen) el Concili Vaticà II, el papa ha declarat que “el Concili és el nostre ecosistema eclesial i pastoral” (Religión Digital, 28 de setembre de 2021).

Aquest camí de la sinodalitat, com diu el text de treball, “és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni”. Com va dir molt encertadament José Mª Marín, la sinodalitat ha d’ajudar l’Església “a sanar la paràlisi eclesial”, de la mateixa manera que va ser curat el paralític i que recull l’Evangeli de Sant Joan (Jo 5:1-16) i també ajudarà a renovar les comunitats cristianes a la llum de l’Evangeli.

El papa ens convida a fer una Església sinodal

Sé de cristians valencians que han treballat el Document Preparatori, com el grup de la parròquia de Sant Jaume d’Algemesí, que, des de fa més de trenta anys, periòdicament, s’aplega per llegir, reflexionar i comentar la Sagrada Escriptura. En el document que han treballat i en les reflexions que han fet arribar al Vaticà, tot i reconèixer una certa desconfiança, com em comentava l’amic Vicent Niclòs, aquest grup no vol defallir i per això continua demanant en les propostes que els seu membres han enviat a Roma, “el que és just i necessari per al nostre poble”. Entre les conclusions a què ha arribat aquest grup, hi ha la constatació de la “poca consciència de comunitat entre els diferents grups” i per això demanen “crear comunitat, avançar en el coneixement de Crist i treballar l’acollida i l’acompanyament”. Aquest grup constata també un fet bastant trist: i és que a l’Església “es fomenta una concepció individualista” i per això mateix “s’hauria de treballar una fe més participativa”, a més de “conèixer i escoltar la Paraula de Déu, caminar junts i escoltar-nos de debò”, ja que desgraciadament, en una Església jerarquitzada, els laics no solen tindre’s i no són escoltats. Per això aquest grup d’Algemesí, amb valentia, demana “escoltar i apropar-se als descartats i exclosos que no tenen l’oportunitat d’expressar la seua veu”. D’ací la “necessitat del diàleg” al si de l’Església, escoltant tothom (i no només als capellans, als bisbes i als religiosos), “per a fer fructificar l’estimació” i així “avançar amb valentia”.

Basílica de Sant Jaume, d’Algemesí

Aquest grup d’Algemesí també constata l’escàndol que suposa, per part de la jerarquia del País Valencià, que els nostres bisbes, des de fa segles, continuen rebutjant el valencià a l’Església, cosa que és un “menyspreu i un escarni públic”, ja que hi ha una “marginació intencionada, reiterada i permanent” de la nostra llengua a l’Església. Per això aquest grup demana que “els ministres ordenats aprenguen la llengua pròpia als Seminaris”. I és que malgrat que les “Constituciones Sinodales de Valencia” i el “Plan Pastoral Diocesano” demanaven la publicació dels llibres litúrgics en valencià, i d’una manera particular l’aprovació del Missal Romà en valencià, els bisbes no han fet cap cas del que demanaven els participants en aquestes assemblees.

El grup d’Algemesí també qüestiona que es prioritze la missa dominical per damunt de l’atenció integral i de qualitat i per això, sovint “els jóvens s’avorreixen en missa”, degut en bona part a “l’encarcarament litúrgic” i a la “manca de participació en les celebracions litúrgiques”. Cal, com demana aquest grup, “dinamitzar l’edifici” i un més gran compromís de les comunitats cristianes amb “la justícia social, els drets humans o l’ecologia”. Igualment es demana una més gran “coresponsabilitat i no tanta clericalització” al si de l’Església.

El papa ens convida a fer realitat una Església sinodal

Un altre punt a destacar de les propostes que aquest grup ha enviat al Vaticà, és “la falta de diàleg de la diòcesi amb les altres diòcesis del seu àmbit social-cultural.polític”, així com també “la falta de sintonia entre l’Església institucional i el món actual”. També és important “l’assumpció de responsabilitats per part dels laics” i no identificar “l’autoritat amb el poder”. Per això aquest grup demana “reduir organismes consultius”, per “donar veu i vot als distints estaments de l’Església”. I és que si l’Església ho som tots, no es pot donar als laics el que els bisbes i els capellans han precuinat ells tot sols.

En la inauguració del Sínode a Roma, el papa ens va recordar el tres riscos on pot caure l’Església: el formalisme, l’intel·lectualisme i l’immobilisme. I per això, Francesc demanava a Déu que ens allibere de “convertir-nos en una Església de museu, formosa però muda, amb molt de passat i poc futur” (Religión Digital, 9 d’octubre de 2021).

Només si en aquest camí escoltem la veu de l’Esperit, podrem descobrir “el rostre i la forma d’una Església sinodal”, tal com demana el text preparatori del Sínode. I per això el papa ha convidat l’Església a “aprendre a escoltar-nos: bisbes, sacerdots, religiosos i laics”, i d’aquesta manera passar del desencís i del cansament a l’esperança. De segur que si s’escolten les reflexions del grup d’Algemesí, la sinodalitat de l’Església serà una realitat.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -