Amb motiu del Primer de Maig, el Moviment Obrer Cristià ha donat a conèixer un Manifest per commemorar hui el Dia del Treball.
Els obrers cristians expressen el seu desig de mantindre’s ferms “en la nostra missió”, que és “lluitar, lluitar i lluitar i resistir sempre”.
El manifest recorda la pandèmia que encara no ha acabat i que continuem patint des de fa més d’un any. I és que, com diu el manifest, mentre pensàvem que “havíem eixit de la crisi sanitària i que podríem manifestar-nos en el Dia del Treball, ací estem encara sota el jou de la pandèmia que rossega la nostra Casa Comuna”.
El text del Moviment Obrer Cristià mostra que la lluita dels treballadors cristians no és només “contra un virus destructiu a nivell mundial, sinó també contra un corrent divisori que disminueix la primacia del treball”. Per això el manifest es pregunta si com a treballadors cristians, “serem capaços de vetlar per la dignitat dels pobres de la que són constantment despullats, dels marginats que fan cua davant les botigues de solidaritat o durant la distribució de paquets d’aliments i xecs de solidaritat”. Aquest text també es pregunta si “serem capaços de resistir amb els treballadors i treballadores a l’explotació econòmica”, amb uns “drets fonamentals que no sempre es respecten, i fins i tot podria dir-se que estan en retrocés?”.
El manifest enumera una sèrie de dades preocupants pel que es refereix a la situació dels treballadors, como “el nombre de desocupats que continua augmentant” i que és “un senyal que una part de la població treballadora es troba a l’atur”. O també la situació que sofreixen “artesans, xicotetes i mitjanes empreses que acomiaden els seus empleats o tanquen”. Un altre dels problemes del món del treball, segons el manifest, es la “precarització de l’ocupació ”, així com la “pèrdua de beneficis socials, la falta de vivenda digna i decent i les desigualtats en el tracte a hòmens i dones”.
Tota aquesta situació, com ens recorden els obrers cristians en aquest manifest, repercuteix “al si de les famílies, on la desocupació y la precarietat provoquen aïllament i tensions intrafamiliars, violència i problemes de salut i educació”.
Per això el manifest ens recorda que “cada treballador és una imatge del Creador, que no deixa de donar prioritat a l’ésser humà, com per a repetir “que val més que tot l’or del món”, com deia Joseph Cardijn”.
El manifest ens recorda també que “la nostra societat desigual, que perd valors en els seus objectius de globalització, tendeix a considerar el treballador com un engranatge, un consumidor”. I es que segons els obrers cristians, desgraciadament “el poder econòmic es preocupa més per la seua economia que per l’ésser humà” i per això “les empreses multinacionals segueixen enriquint-se en la seua majoria, amb beneficis colossals”.
El manifest elaborat pel Moviment Obrer Cristià anima els treballadors a celebrar el Primer de Maig, per “mantindre i prosseguir la lluita per una societat més justa, més fraterna i sostenible”. A més, aquests text ens recorda “que si les condicions laborables han millorat amb el pas del temps, és perquè els treballadors han creat solidaritat per seguir sent el camí de l’esperança, i continuar la lluita amb els que busquen construir un món més just, on es respecten els drets humans”.
Finalment, el manifest del Moviment Obrer Cristià afirma que “el Primer de Maig no és només una manifestació d’un dia, sinó un recordatori de que és una lluita diària i per a nosaltres, els cristians, és una lluita centrada en l’ésser humà, en nom de Crist, amb l’Esperit Sant”.
Tant de bo que la reflexió que ens ofereix el Moviment Obrer Cristià ens ajude a construir una societat més justa, en la qual els polítics s’esforcen per aconseguir un treball digne per a tothom.
I és que les dades sobre l’atur, enmig d’aquesta pandèmia, són dramàtiques. Segons Càritas, CONFER, GOAC, Justícia i Pau i la JOC, a l’estat espanyol hi ha 3.719.800 persones aturades; són 1.197.000 les llars on tots els seus membres estan a l’atur; hi ha 1.521.000 persones que porten més d’un any sense treballar; són 742.628 els treballadors en Erto i hi ha 599.000 llars sense ingressos. Per això cal un pla urgent per rescatar aquestes persones que passen dificultats.
