CN | Emma GL
Sovint les persones no són conscients de la importància que té el llibre en paper, ni tampoc l’invent que va propiciar la seua producció en massa a l’Europa del segle XV. En este sentit, el Grup d’Intervenció Comunitària-La Fundació no ha desaprofitat l’ocasió per a invitar el professor d’història de la Universitat de València, Pau Viciano Navarro (1963), per a fer una conferència sobre els «Orígens de la impremta valenciana: 550 anys de les Trobes en lahors de la Verge Maria», que va tindre lloc a l’Obrera el divendres 23 de febrer.
El conferenciant de Manuel –i natural de Castelló de la Plana– va desgranar fil per randa en què consistia el certament poètic del 1474 d’on va eixir el primer llibre que es va imprimir a València, i les dificultats que han tingut els historiadors de la impremta per esbrinar l’establiment tipogràfic que va dur a terme esta empresa. Ja que, com va afirmar Viciano, el llibre del certamen no contenia el colofó, és a dir, la informació final on devia constar el nom dels impressors. Amb el temps, però, l’estudi de la tipografia del text i el context han dut la comunitat internacional ha concloure que Lambert Palmart va ser el primer impressor d’incunables a València.
A pesar de tot això, va advertir el manuelenc que els valencians no tenim la primícia dins del conjunt de l’Estat espanyol, ja que una xicoteta població de Segòvia ostenta esta fita amb la publicació, l’any 1472, del Sinodal de Aguilafuente. I va remarcar este fet com a paradoxal perquè va ser el primer i l’últim llibre que es va imprimir en este lloc.
El professor d’història va dir que el context socioeconòmic de València, en plena puixança en el segle XV, va fer que la ciutat esdevinguera en la capital de la Corona d’Aragó, fet que va ser alimentat per la guerra civil del Principat de Catalunya (1462-1472), la bonança econòmica i el cosmopolitisme d’esta ciutat en el conjunt de les metròpolis europees. Arran de l’invent de Johannes Gutenberg (1452), dos membres de la Grossen Ravensburger Hadelsgesellschaft començaren a fer negoci propi amb la impressió de llibres a València, al marge de la firma en què treballaven.
Altres dades importants que va esmentar Pau Viciano sobre la impremta valenciana dels segles XV i XVI són que la llengua d’impressió predominant en el Segle d’Or va ser el valencià, que es va mantindre en un tercera part de les publicacions al Regne de València junt amb el llatí i el castellà al segle XVI. I també que l’empresa Palmar Lambert va publicar la Bíblia en valencià –la tercera edició del món en un llengua romanç–, però la inquisició va fer que tots els exemplars es cremaren.
El conferenciant va acabar fent un repàs a totes les commemoracions de la instauració de la impremta a València i, ja en el torn de paraula, va avançar que la UV prepara una sèrie d’activitats al voltant dels 550 anys de la seua arribada a les nostres terres que es podran vore i visitar en la Nau de la Universitat de València a partir d’abril.
A l’acte de La Fundació, que va presentar Rubén Galera, assistiren al voltant de trenta persones de Castelló i dels pobles veïns, entre les quals hi havia també membres de La Mitja Galta de Manuel i altres persones de la Pobla Llarga.
Finalment, el presentador va recordar que la pròxima activitat del Grup d’Intervenció Comunitària serà una conferència sobre Joan Fuster que impartirà Voro Vendrell el 22 de març.
